dilluns, de desembre 07, 2009

aquella olor (V.A. Estellés)




Les acaballes de Catul, III

I

Aquella olor que tenia el teu cos...

No era l'olor dels cossos que es perfumen.
Era una olor com d'aigua, elemental,
era una olor -ni tan sols era olor-
de netedat i pulcra intimitat,
una tendral netedat com de brossa
fonamental, primordial, primera.
Abans de fer l'amor jo perseguia
a cada pam, damunt la teua pell,
la fascinant arrel d'aquella olor
que, molt golut, secretament m'atreia
fins a arribar el moment del vertigen;
i com aquell qui es llença a una cisterna
o com aquell que adelerat es dutxa
queia damunt el teu cos amadíssim
o te'm posava damunt el meu cos,
car el teu cos, molt sovint, em cobria
com una brossa, una pluja, propici.

No era l'amor, i era més que l'amor.

Era un amor de forestal origen,
era un amor com quan plou a la selva,
era un amor, tel·lúrica fondària,
fins arribar al principi dels arbres.

Vicent Andrés Estellés

imatge: SAnt Joan a Girona 2009

*

6 comentaris:

  1. Sublim. No trobaria millors paraules per descriure un fet com aquest.


    Saps què? T'estimo.

    ai Girona per St.Joan...:)

    ResponElimina
  2. potser sí... amb la teva capacitat per escriure no ho dubto pas...

    ídem!

    ResponElimina
  3. existeix olor més maca que l'amor ben compartit?

    ResponElimina
  4. La nostra, que no és amor i es molt més que amor.

    :)

    ResponElimina
  5. Me'l torno a llegir i encara li trobo coses més profundes i boniques. És sublim aquest poema. Brutal.

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"