À peine défigurée + Bonjour Tristesse

Fa ja forces anys vai' llegir Bonjour, tristesse d'aquella "adorable petit monstre" Françoise Sagan, en traducció castellana -de la que hi ha la versió fílmica d'Otto Premimger, que ara em vindria de gust veure-. Recordo que la sensació que em deixà fou de desasosec i certa falsa plasidesa de migdiada a la vora de la platja. Pensava que algun dia voldria escriure quelcom amb aquella forma de deixar caure les paraules. A més, la seva és el fons una obra que més que al respecte de la bellesa o el plaer realment és centrada en el remordimet; en el gaudi i les seves consqüències. Perquè l'amor por esdevenir dolor...

Sempre havia volgut (re)trobar-me amb el poema de Paul Eluard del que Sagan agafà el títol. A continuació us deixo el poema i l'inici de la novel·la. Sublim els dos.

À peine défigurée

Paul Eluard (1895-1952)

Adieu tristesse
Bonjour tristesse
Tu es inscrite dans les lignes du plafond
Tu es inscrite dans les yeux que j'aime
Tu n'es pas tout à fait la misère
Car les lèvres les plus pauvres te dénoncent
Par un sourire
Bonjour tristesse
Amour des corps aimables
Puissance de l'amour
Dont l'amabilité surgit
Comme un monstre sans corps
Tête désappointée
Tristesse beau visage.


in La vie immédiate, 1935

DESFIGURADA APENAS

Adiós tristeza.
Buenos días tristeza.
Estás inscrita en las líneas del techo.
Estás inscrita en los ojos que amo.
Tú no eres exactamente la miseria,
pues los más pobres labios te denuncian
por una sonrisa.
Buenos días tristeza.
Amor de los cuerpos amables,
potencia del amor ,
cuya amabilidad surge
como un monstruo incorpóreo.
Cabeza sin punta,
tristeza bello rostro.

Versión de Luis A. Cano

(from aquí -A media Voz-)

"Sur ce sentiment inconnu dont l'ennui, la douceur m'obsèdent, j'hésite à apposer le nom, le beau nom grave de tristesse. C'est un sentiment si complet, si égoïste que j'en ai presque honte alors que la tristesse m'a toujours paru honorable. Je ne la connaissais pas, elle, mas l'ennui, le regret, plus rarement le remords. Aujourd'hui, quelque chose se replie sur moi comme une soie, énervante et douce, et me sépare des autres."

"A ese sentimiento desconocido cuyo tedio, cuya dulzura me obsesionan, dudo en darle el nombre, el hermoso y grave nombre de tristeza. Es un sentimiento tan total, tan egoísta, que casi me produce vergüenza, cuando la tristeza siempre me ha parecido honrosa. No la conocía, tan sólo el tedio, el pesar, más raramente el remordimiento. Hoy, algo me envuelve como una seda, inquietante y dulce, separándome de los demás."

(Paràgraf primer de la novel·la Bonjour, tristesse de Françoise Sagan)

imatge: Love and Death, George Frederic Watts

*