BALL DE DIABLES (passions compartides I)

Aquesta vida a la que hem set condivats com si fos una festa en un jardí, hi ha nits millors i d'altres que millor oblidar-les, cal tenir certes passions -una bona conversa sota un til·ler amb una bona beguda, per exemple, seguint amb el símil nocturno festiu-. Si heu anant seguint els meus blocs (SEMIREA i SWEET HELL TORTURE CHAMBER) haureu descobert algunes (parlant de la festa, que tal vegada hauria començat amb un vodka sol o amb un tequila repossat amb tònica). Hi ha una expressió que n'aglutina algunes de les més estimades: Ciència i Amor per la Llengua/Literatura; n'és Científic Lletraferit. Però qualssevol de les nostres accions no són úniques, nosaltres mateixos sí, però el que fem no sempre ho és, (sempre hi ha algú més que coneix la cançó, la està ballant o té un passat compartit a aquella persona amb la que parla encara decidint si cal o no amagar-se més en aquell racó); i, per sort en podem trobar molts d'exemples. Avui, emperò, no us en parlaré del gran paradigme català, en Pompeu Fabra, citaré el Dr. David Jou.

Si voleu saber més d'ell cliqueu aquí (que vindria a ésser com preguntar al cambrer què en sap d'aquella persona d'allà). Jo sabia de la seva existència com a científic i traductor; però fou preparant la meva primera Lectura Poètica que vai' "ensopegar" amb la seva producció poètica (com quan xerres amb algú i sense adonar-te ensopegues amb algú amb qui creues la cinematogràfica mirada). Per aquella vegada vai' seleccionar dues peces: ADN i BALL DE DIABLES.

Avui, perquè sí, perquè l'altra part de la meva ànima (la persona amb qui gaudeixo de la vida i l'Univers -podeu visitar-la a AFRODITA CALIPIGIA) hem decidit que volem parlar de dues aficions compartides conjuntament: DIABLES i la seva música, els TABALS. Per això, aquí us deixo el text Ball de Diables de David Jou; per tenir la segona part de l'entrega compartida, podeu esperar fins demà, o visitar TABALS a Afrodita Calipigia.

Perquè no hi ha res com poder gaudir de la vida amb les persones que estimem...

BALL DE DIABLES

Necessitem el foc. I el foc es torna gesta:
pólvora, coets, espurnes i castells
-diables als carrers; al mar, els docs més bells
que fan els pirotècnics per a les nits de festa.

Diables, sorollosos -quin ritme de timbals,
com el batec d'un cor desmesurat, frenètic,
que impulsés la festa, tota foc herètic,
pels carrers de joia d'un laberint de calç.

Drac i àliga, espurnejants -polsim de sol i d'ales
de papallones mortes en la calor d'agost:
cada carrer esdevé un perillós congist,
parany de foc: la gent s'enfila a les escales.

Ah, la meva festa!: quan ha passat en queda
molt de soroll encara, encara molta flaire
de pólvora en un aire
finíssim com la seda.

DAVID JOU

*