las mentiras del amor

avui us deixo un poema que sempre m'ha agradat; però del que crec que tinc por que sigui veritat: que hagi fet una aproximació (para)científica per entendre el concepte de l'amor (lligat a la vida i la mort)

fou l'etern candidat per ésser llegit en les lectures poètiques, i ho fou en la que vai' fer de textos propis On vàrem perdre Nausícaa. Prèviament llegireu la base del petit "speech" que l'introduia en la lectura:


Possiblement no existeixi tema més manit que l'amor; emperò, tal vegada la pregunta més interessant sigui "¿Quines maldicions és l'amor?" I no em refereixo únicament al camí emprés per la Ciència en el què ens pot arribar a informar de la quantitat de saliva que intercanviem en un petó... Potser algun dia aconseguirem desxifrar la veritable fisiologia bioquímica de l'amor... I aquest dia els poetes i dramaturgs es suicidaran pels records de la nit... Però més enllà de filosofies, creences i "ciències lletraferides" seguim sense entendre què és l'amor.

De vegades les nits de l'ànima són terriblement dures; i és en quests moments què podem veure la llum, i potser entendre quines són LES MENTIDES DE L'AMOR; i tinguem por a continuar...


LAS MENTIRAS DEL AMOR

Siento haberte mentido
pero no estoy contigo
por el amor,
si no por el temor;
el irracional miedo a la muerte.
Tus brazos me han cobijado
y en tus ojos he sufrido
la imaginación de la esperanza.
Quizá sí sea esto el amor;
pero si no,
nunca hubiera deseado
que te sintieses engañada.
Junto a ti
he olvidado la mortalidad
y he creído
en la irrealidad del amor.
Siento en todo mi interior
el cosquilleo
de saberme en tus redes,
y al igual que soy feliz
desearía
que sonrieses querida
al verme mi alma
en los ojos llorosos
cuando nos abrazamos...

Natxo Barrau i Salguero
maig'05


imatge: Death Crowning Innocence, George Frederic Watts.

*