dimecres, de gener 13, 2010

Alice in Westminster


-¿Has visto alguna vez una Ineptitud?

Així comença el primer escrit de Alicia en Westminster. Aquesta obra que suposà el naixement de Saki (Hector Hugh Munro). És una col·lecció d'articles satírics il·lustrats, genialment, per Francis C. Gould per a The Westminster Gazette. Es centren en el període julio de 1900 a gener de 1902.


Els escrits, basats en les dues alicies carrollianes, ens mostren, satíricament, la situació política al UK. Gràcies a les notes del traductor, Juan Gabriel López Guix, podrem apreciar l'agudesa de la ploma de Saki.

Una obra molt recomanable i que ens fa reflexionar al respecte de la premsa d'avui en dia. Per què no tenim aquesta mena d'articles? El que crec que més s'apropa són les vinyetes de Batllori a La Vanguardia i de Farreres a El Periódico. I alguna vegada alguna la redacció d'unanotícia; però dóna la sensació que cada vegada menys.

P.S.: per saber més del llibre i del seu origen a les meves mans podeu llegir això.


3 comentaris:

  1. Em va agradar molt l'inici.

    Però l'he de rellegir amb molta calma per estar atenta a les notes, que sinó no té sentit!

    Un bon premi! :)

    ResponElimina
  2. Vaig estar buscant el post on comentaves que t'havia tocat de premi aquest llibre, però no l'he trobat el post.

    M'agradaria saber per què dius

    "Per què no tenim aquesta mena d'articles?"

    Quines diferències veus en la premsa d'aquí i d'allà?

    El post desperta molt interés en el llibre!

    :)

    ResponElimina
  3. Trobo que el llibre és força interessant; i que llegir aquests articles llavors podia ésser molt estimulador a mantenir llargues converses polítiques i literàries.

    Respecte a la pregunta de les diferències entre la premsa, potser més que entre la diferents punts del món crec que la diferència és en diferents moments temporals. Avui en dia dóna la sensació, potser més aquí que a d'altres punt del planeta -però tampoc he sigut tant lector de premsa estrangera com per afirmar-ho- que més que corrents ideològics es tenen fílies partidistes. Ja no valorem el contingut sinó el continent.

    Per això, aquests articles d'opinió tant literaris però ambsolutament a peu del canó de la notícia crec que manquen. Potser, avui en dia, alguns dels periodistes de La Vanguardia ho farien -salvant les moltes diferències-; un seria, casualment, el corresponsal a Londres. Al que hi havia abans a París i qui estava a Berlín també s'apropaven.

    Potser sols són apreciacions esbiaixades.

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"