dimecres, de juliol 15, 2009

xocolata




la vida és feta de petits plaers; o si més no, és bonic pensar que en això podríem convertir-la.

una de les passions, o gairebé parafília -de les confessables- és la xocolata. en qualsevulla forma o manera... deliciosa...

avui no us en parlaré gaire, perquè si començo m'escorreria daltabaix com una torrentera fins la mar i em desfaria; així que millor us deixo la lletra d'una cançó:

CORRANDES DE LA XOCOLATA per Jaume Arnella

Xocolata si sabessis
el que jo sento per tu
ben segur que et desfaries
ni que fossis un roc dur.

I aquesta cosa que sento
l'arrossego de petit
que preferia menjar-te
més que no llepar-me le dit.

I quan era craitura,
amb prou feines caminar,
volia pa amb xocolata
cada tarda per berenar.

Ja més gran, si és que els meus pares
em donaven el permís
jo sortia de parranda
a la granja a fer un suís.

Mai no n'he perdut les ganes,
tantes ara com abans,
es veu que ve de família:
fan igual els meus germans.

Si és que una depressió et ronda
o et sents massa decaigut,
no hi ha pastilla que valgui:
xocolata i turutut!

Hi ha dòping de moltes menes
-n'hi ha per grans i per petits-
per+o si ho fas amb xocolata
fins podràs llepar-te els dits.

Però no en fem un gra massa,
diuen que crea addicicó:
tres rajoles cada dia
és la millor proporció.

Hi ha metges que la prohibeixen,
d'altres diuen que és pecat,
però és bona de tota manera,
amb el dolç i amb el salat.

Hi ha qui cuina amb xocolata
conill, llebre o senglar,
però per mi és amb els dolços
que té més bon paladar.

Fem treballar la memòria:
ja en el temps més antic
servia de cobertura
per coca i pa de pessic.

Amb la motxilla ben plena:
bombons, trufes i torrons;
això no hi ha qui ho aturi:
ja pots anar per aquests móns.

Com t'estimo, xocolata,
presa, desfeta o en pols;
valga'm déu, que bé que et poses
amb un traguet de vi dolç.

extret de El plaer de la xocolata, de Maria Antònia Martí Escayol (fragment del llibre on-line a google books aquí)

imatge: xocolata, cedida per la pastisseria Boages, plç Concòrdia, la tarda de l'acte en motiu del Dia de la Dona Treballadora.

2 comentaris:

  1. Quan sento parlar de xocolata desfeta em ve a la memòria un dels articles de Clarín en el que descriu la població de la ciutat creuant els carrers com xocolata que vessava per la xocolaterae i s'estenia sense aturador...

    Em ve de gust un gelat de xocolata!

    ResponElimina
  2. No és just. Jo vull fer dieta i amb aquests posts no em deixeu en pau. Jo també vull un gelat de xocolataaaaa!!!!

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"