la fotografia és una de les arts més enigmàtiques; o si més no així m'ho sembla. només cal pensar en les idees que molta gent tingué durant molt de temps al respecte que podia atrapar l'ànima de qui a ella s'exposava. la fotografia no seria com l'evolució de la pintura que tracta de "deixar enrera la precedent"; seria més aviat, com la poesia i la música, dues germanes bessones que poden anar juntes, o que han decidit veure món per separat. les possibilitas de la fotografia són infinites; i no cal ésser un geni per poder aconseguir instàntanies màgiques o si més no interessants. i el que és més important: suggeridores; el fet és que poden estimular la imaginació (un altre món és per exemple el fotoepriodisme -ja en parlarem-). avui volia deixar constància que el fet que una persona estiamda t'enviï una fotografia seva és un regal molt bonic: ja que manifesta que pensa en tu i desitja que tu també ho facis en ella...
fotografia: le violon d'Ingres, Man Ray (1924)
imatge extreta de Baatido de Fruta (post aquí)
Aquesta fotografia evoca a Magritte i el seu surrealisme, les seves dones amb cap de gerro de flors i aquestes formes...
ResponEliminaA més el títol evoca també al pintor Ingrés, amb les seves estilitzades figures de dona vistes d'esquena, de la qual els que buscaven més realisme deien que el pintor s'havia descomptat a l'hora de pintar vértebres ja que les dones eren d'una esquena massa allargada per les proporcions del cos.