Perquè el 2010, i sempre, trobeu un port on refugiar-vos quan la tempesta no ens permeti solcar la vida.
A més de bonic el poema, m'agrada poder recuperar paraules tant escaients i maques com "onsevulla" de la nostra llengua.
ONSEVULLA TINC PORT
a Josep Obiols
D'una tija faig palma
A l'arenell eixut;
De quatre rocs la balma.
I en la celeste calma
Un núvol m'és llagut.
De l'or que l'alba cela
Faig rem i escuma ensems,
I d'un pètal, la vela
Que amb parpelleigs d'estela
Navega enllà del temps.
Tot m'és sender, tot platja,
I onsevulla tinc port;
Pertot la teva imatge
M'és oasi i miratge
I d'un sospir faig nord.
I a l'ombra que es cabdella
En irisats topants,
D'un res de canya vella
Ajust la caramella
que afina conts i plants.
Maig de 1949
J.V.Foix
imatges: "Reimon" a la platja de Prestatyn, Cymru'07, per Natxo Barrau i Vistes des del Turó de l'Home '09 per Raquel Riba Raja
Ai Natxo, que bonic el poema i que bonica la foto.
ResponEliminaM'encanta alguna imatge del poema com el barquet amb la vela d'un pètal navegant pel temps... i que poca gent sabrà ja que és una canya vella o una caramella...
Bon primer dia de 2010!
Opino com la Magda.
ResponEliminaM'ha agradat molt la imatge següent:
Pertot la teva imatge
M'és oasi i miratge
I d'un sospir faig nord.
És tan bonic. Aquest sospir té regust a melangia d'una sensibilitat extrema.
Tot el poema t'evoca unes imatges precioses.
Molt bona tria! :)
La foto m'encanta...algun dia trepitjarem junts la sorra d'aquell país.
Em va agradar molt el poema per les imatges que recrea tant perfectament; i per la riquesa del vocabulari (quina llàstima que n'estiguem perdent tant!).
ResponEliminaTrobo que transment tota una sèrie de sensacions de la manera més perfecta.
Les imatges m'agradaven perquè creia que il·lustraven força bé el text.
Espero que sí, que algun dia torni a aquell país aquesta vegada junts.