Anna Karènina

Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera.

aquest és l'inici d'Anna Karènina [Анна Каренина] de Lev Tolstoi [Лев Николаевич Толстой] en traducció d'Andreu Nin.

és una obra brutal, magna en tots els sentits. però abans de fer un breu comentari, vull fer un petit esment. la versió que he llegit fou un regal de la Peke i el Sergi quan marxaren cap a ses illes (mil gràcies; sempre he rebut de vosaltres molt interessants lectutres... més enllà de meravelloses estones junts; i les que vindran)

en aquesta obra (per què es decantà per aquest títol?) Tolstoi visiona tota la societat rusa de finals del XIX, fent una crítica de la mateixa -de tots els seus estaments- i mostra la seva visió dels perquès i les possibles solucions. Ens mostra l'estil de vida de l'alta societat, el seu no fer res i sols viure de ball en ball, i com els diners si no hi són ja apareixeran i com l'importan és allò que hom aparenta més que allò que un és, realment.

ens dissecciona, a més a més, l'amor; les seves essències i les seves passions i pulsions -n'hi ha de baixes i altes? no ho sembla pas...- ens mostra com l'amor pot ésser idealitzat; però després davalla devers la realitat i no és aquell camp de lilàs que hom havia somiat (o sí, però un no vol reconèixer-lo?), o com les "errades" poden, o podien, ésser molt cares; i com, sobretot, llavors (ara ja no?) les aparencences són més importants que qualsevulla altra cosa, àdhuc els propis sentiemnts.

de tota aquesta amalgama, sorgí una obra profunda, o cada personatge és perfectament dibuixat, perquè cada paraula, cada pàgina ens està permetent entendre a cadascuna de les persones dels que veiem la seva vida. això fa que l'obra sigui ingent a nivell d'extensió; però, a més a més, també de reflexió i fondària emocional.

He gaudit molt llegint el llibre; és dens i cal dedicar-li hores, però és una lectura profitosa i que permet reflexionar mentre la lectura progressa i gaudir-la en silenci en una freda tarda d'hivern.

us en recomana la seva lectura. d'aquí algun temps, faré la lectura de Guerra i Pau -emperò, fa poc vai' veure una versió televisiva, molt interessant, i fa que tingui massa fresca la seva història a la ment-.