àngel caigut descendit a la terra, on es veié seduït per la bellesa de les dones aprenent els secrets del sexe i la depravació
diumenge, d’abril 19, 2009
no hi ha destí...
No hi ha destí que no ens contruim nosaltres.
Cadascuna de les muntanyues de les que fem cim,
de les mars que solquem fins l'horitzó,
dels focs amb els que ballen fins ésser un,
dels vents que ens ajuden a constuir els nostres aromes;
ho són perquè així ho hem volgut...
Tota paraula que hem dibuixat a les nostres pells
l'hem teixida a les nostres ànimes
perquè així ho hem somiat
i hem desitjat realitzar-ho...
Millors que déus hem d'ésser
davant l'adveniment
i no sotmentre'ns
sinó fer-lo nostre i crear-lo...
19/IV/2009
imatge: Astarte Syriaca; Dante Gabriel Rossetti; City Art Gallery. Manchester.
Etiquetes de comentaris:
poesia,
textos propis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
aforisme
(2)
amistats
(50)
art
(49)
avui tocarem les consciències i o els collons
(6)
Barcelona
(7)
blogs
(3)
bon viure
(8)
cançons
(11)
carta dins d'una ampolla des del vaixell pirata
(1)
Catalunya
(23)
Ciència
(7)
cinema
(26)
còmic
(12)
concerts
(7)
concurs
(1)
contes
(1)
cultura
(19)
Cymru
(20)
dansa
(6)
diables
(8)
dona
(15)
erotisme
(2)
escultura
(5)
esports
(4)
expos
(15)
família
(15)
fantasia
(1)
fotografia
(37)
història
(23)
lectures poétiques
(25)
llengua
(3)
llibres
(144)
mitologia
(3)
música
(55)
novel·la
(1)
obres d'art inspirant texts
(4)
paranoies
(11)
passejades
(1)
pensaments
(52)
percussió
(1)
pintura
(17)
poesia
(197)
política
(31)
Postcards to Bangor
(6)
relats
(1)
religió
(2)
sexe
(4)
somnis
(1)
teatre
(22)
textos propis
(135)
tradició
(7)
traducció
(4)
viatges
(2)
Dades personals
- Natxo
- Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
- mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada