àngel caigut descendit a la terra, on es veié seduït per la bellesa de les dones aprenent els secrets del sexe i la depravació
dissabte, de novembre 17, 2007
La tumba de las luciérnagas + Las algas americanas
La nit de l'u al dos de juny de l'any en curs els meus estimats Núria i Sergi em regalaven el llibre que veieu a la imatge. Era el seu present per endur-me fins a Cymru. [quin millor regal que un llibre per iniciar un viatge?]
El llibre, en traducció de L.Porta i J.Matsuura, són novel·les breus de l'escriptor japonés Akiyuji Nosaka: La tumba de las luciérnagas i Las algas americanas. Ambdues novel·les foren publicades en 1967 -octubre i setembre, respectivament- i guanyaren el premi Naoki l'any següent.
La tumba de las luciérnagas és un d'aquests textos durs i tristos fins fer-nos deturar els plors degut al dolor que s'aferra a les nostres vísceres i desgarra l'ànima; però essent al mateix temps una obra "preciosa". Se'ns narra els últims dies de Seita, en 1945 -plena guerra mundial-; com tracta de cuidar de la seua germana fins a la mort per inanició. La prosa de Nosaka és freda com el relat d'un nen -com el protagonista- però també és càlida com l'¡eterna esperança, sent al mateix temps tan real que et fa sentir calfreds de viure allò que narra. És un realt duríssim, tristíssim, però que una vegada llegeixes les primeres paraules no pots deixar-ho... i arribes al final negat en llàgrimes. La seva mirada ens ostra amb tota la realitat des dels ulls d'un nen com es pot arribar a morir lluitant per (sobre)viure.
Las algas americanas narra la visita d'un matrimoni nord-americà al Japó durant al període de "reeducaió". [Cal comentar que mentre totes les notes al respecte de la cultura japonesa fan molt entenedora les dues novel·les, en aquesta, el fet de no traduir les expressions en anglès poden impedir la lectura per aquelles persones que no entenguin aquest idioma] Amb un domini molt gran del sarcasme -com en l'anterior de la crudesa- ens mostra com el sentiment de vençuts i vencedors perduren al llarg del tepms.
Dues novel·les sense concessions perfectament recomenables; especialment La tumba de las luciérnagas. Encara més que llavors: moltes gràcies Peke i Gody.
Etiquetes de comentaris:
llibres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
aforisme
(2)
amistats
(50)
art
(49)
avui tocarem les consciències i o els collons
(6)
Barcelona
(7)
blogs
(3)
bon viure
(8)
cançons
(11)
carta dins d'una ampolla des del vaixell pirata
(1)
Catalunya
(23)
Ciència
(7)
cinema
(26)
còmic
(12)
concerts
(7)
concurs
(1)
contes
(1)
cultura
(19)
Cymru
(20)
dansa
(6)
diables
(8)
dona
(15)
erotisme
(2)
escultura
(5)
esports
(4)
expos
(15)
família
(15)
fantasia
(1)
fotografia
(37)
història
(23)
lectures poétiques
(25)
llengua
(3)
llibres
(144)
mitologia
(3)
música
(55)
novel·la
(1)
obres d'art inspirant texts
(4)
paranoies
(11)
passejades
(1)
pensaments
(52)
percussió
(1)
pintura
(17)
poesia
(197)
política
(31)
Postcards to Bangor
(6)
relats
(1)
religió
(2)
sexe
(4)
somnis
(1)
teatre
(22)
textos propis
(135)
tradició
(7)
traducció
(4)
viatges
(2)
Dades personals
- Natxo
- Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
- mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"
No he lelgit el llibre, però fa un temps vaig veure la adaptació de La tumba de las luciérnagas al anime. Realment em va deixar parat. No m'esperava veure el que vaig veure, no sabia on estava ambientat.
ResponEliminaSegur que el llibre li dona 10.000 voltes a la pel·licula, com sempre.
Una web on parlen de la peli: web
;)
no sabia on estava ambientat al llogar la pel·licula. Desprès sí clar. jeje.
ResponEliminauna abraçada.
no sabia que hi havia una peli del llibre, ara m'has fet venir ganes de vore-la.
ResponEliminaEl llibre és una petita obra mestre; això sí, és duríssim... et deixa amb el cor tan encongit...
merci pel link.