dilluns, de novembre 26, 2007

...m'agraden les dones...

...m'agraden les dones...

m'agraden les dones
a les que puc observar
i en les que em puc mirar.
m'agraden les dones
en les que pots submergir-te
en els seus ulls sincers
que miren el món
amb el desig per descobrir-ho.
m'agraden les dones
de somrís ampli,
que gaudeixen somrient;
i amb nimietat,
perquè per elles tot és dolç,
et fan somriure
tant sols veient les coses petites.
m'agraden les dones
amb les que pots abraçar-te
per passar el temps
en aquesta fellicitat
de la única dualitat.
m'agraden les dones
amb les que pots jaure
junts davant la xemeneia
després d'haver fruit
de la lluyna en cel net.
m'agraden les dones
amb les que pots compartir una copa
xerrant del fet d'ésser
o simplement mirant-nos els ulls.
m'agraden les dones
que et miren
i t'enfonses
i somies navegar.
m'agraden les dones
que són llum
i les seves mans
et fan sentir-te viu.
m'agraden les dones
com la que pot inspirar
aquestes paraules.

Calaf - BCN 24-25/XI/2007
[el vers 39 també podria ésser: com les que poden inspirar(de fet no sé quin serà el definitiu)]

les estrofes del dia després

m'agraden les dones
que poden reflectir
l'horitzó al coll.
m'agraden les dones
que et fan apreciar el silenci;
les seves paraules saltarines
li donen musicalitat al silenci.
m'agraden les dones
amb un sllavis
que semblen una volta al món.
m'agraden les dones
com una finestra a la nit:
Wendy i Peter al mateix temps.
m'agraden les dones
que com el gat de Cheshire
sempre saben on hi ha un camí,
i et fan sentir
a l'altre costat de l'espill.
m'agraden les dones
d'escuma com la vora de l'oceà
on pots fer foc a la nit
i dormir sota els estels
encerclats de la música del ball.
m'agraden les dones
que quan les mires
saps que el seu cabell
és per embullar-s'hi
i rebre notícies i cartes.
m'agraden les dones
que et fan sentir
que la poètica vida del fingidor
és un parnàs per viure'l;
que el millor teatre
és la creació de les línies de la mà.
m'agraden les dones
que demostren
que no es necessita res més
que un desig de gaudir.
m'agraden les dones
que són com un jardí:
plens de secrets per descobrir.
m'agraden les dones
vives com la vida,
salades com els petons
de secrets com la lluna
dolces com les carícies
tendres com les mirades
de sorpreses com les nits
on edificar-hi la casa com un bosc;
com un somni que es pot fer real...

BCN 25+1/XI/2007

4 comentaris:

  1. feia temps que no et llegia, la falta de temps em fa abandonar hàbits com aquest...
    M'agrada que escriguis en català, que sigui senzill, net, fàcil i directe, i que parlis de les dones.
    Un ptonàs

    ResponElimina
  2. mercès per les teves paraules.

    sempre és maco saber que hi ha qui expèn part del seu breu temps d'oci en navegar fins aquí per llegir les meves humils paraules.

    m'agrada el que dius que t'agrada. Respecte al català, és veritat que sempre he escrit més en castellà; però sempre han conviscut combinades -supose que així, com un gran garbuix és el meu cap, i millor no parlar de l'ànima...-
    Crec, però, que existeixen com a mínim dues criatures que escriuen a través de les meues mans; i, també diria, que coincideixen en el fet de diferenciar-se en l'idioma que utilitzen.

    Potser el personatge que escriu en català és menys "artificial", tot i que ara també ha nascut algú així en castellà... supose que és la meua petita evolució. Són veus diferents, per moments i històries diferents; supose que formes diferents de vore la vida...

    Les dones? És possible que existeixi quelcom millor sobre el que escriure...

    Mercès per seguir visitant aquest petit racó del món...

    ResponElimina
  3. quantes coses es podrien imaginar -més que deduir- del somrís d'Espurnes...

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"