àngel caigut descendit a la terra, on es veié seduït per la bellesa de les dones aprenent els secrets del sexe i la depravació
dijous, de desembre 06, 2007
LA MUJER HABITADA
GIOCONDA BELLI
Ja fa uns anys descobrí aquesta grandíssima autora que és Gioconda Belli. Crec que una forera de RockTotal pujà un text seu i em semblà meravellós. Un dia vai començar a cercar obres seves i quan vai trobar Apogeo m'enamorà.
Potser algunes persones recordeu haver-me sentit, e.g.: a Theía Manía, la meua priemra lectura poètica; o en altres aspectes de la vida els versos:
En verdad en verdad les digo:
no hay nada más poderoso en el mundo
que una mujer.
Por eso nos persiguen.
Respecte a aquesta mervallosa novel·la us deixo el comentari que a la seva pàgina prenen de Solo Literatura
La mujer habitada, 1988. Editorial Vanguardia, Managua. Ganadora del Premio Casa de las Américas, la escritora nicaragüense Gioconda Belli es una de las voces más importantes de la nueva literatura centroamericana.
La mujer habitada sumerge al lector en un mundo mágico y vital donde la resistencia ancestral del indígena al español se vincula a la rebelión femenina y a la insurgencia política de hoy. Lavinia abandona la casa de sus padres para iniciar una vida de mujer independiente. Piensa que por fin empezará a escribir su historia. Pero ignora que, junto con el amor, llegará la oportunidad de escribir La Historia. Una voz íntima que habita en su sangre la incita a unirse a los cazadores de utopías...
Gioconda Belli narra con poesía e inteligencia una historia tan antigua y apasionante como el mundo: el amor entre un hombre y una mujer, y la lucha de un pueblo por la libertad.
UNA OBRA PER LLEGIR I SUBMERGIR-SE DES DE LA PRIMERA PLANA... PER SENTIR-SE, NOVAMENT, DONA I INDÍGENA LLUITANT PER LA LLIBERTAT, FINS I TOT AVUI.
La prosa, al igual que la seva poesia, té aquesta sonoritat de les terres mesoamericanes, el regust del passat de la cultura pre-colombina: sabors, olors, colors, tacte i sonoritat de la jungla on des de segles tot un conjunt de pobles continuen vivint d'acord amb la natura. Les seves paraules són senzilles i carregades de poesia. Com digué Maria Mercè Marçal, se sent tres vegades rebels i feliç de ser-ho. La visió femenina del món, així com de la rebel·lió, ens fa vore que la humanitat podria fer millor les coses. L'obra és una petita joia, com pot ser-ho el cotemplar el cel de l'Hemisferi Sud, aquell que ens regalà els poemes de Neruda i la inteligència de Ernesto Guevara de la Serna.
Etiquetes de comentaris:
llibres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
aforisme
(2)
amistats
(50)
art
(49)
avui tocarem les consciències i o els collons
(6)
Barcelona
(7)
blogs
(3)
bon viure
(8)
cançons
(11)
carta dins d'una ampolla des del vaixell pirata
(1)
Catalunya
(23)
Ciència
(7)
cinema
(26)
còmic
(12)
concerts
(7)
concurs
(1)
contes
(1)
cultura
(19)
Cymru
(20)
dansa
(6)
diables
(8)
dona
(15)
erotisme
(2)
escultura
(5)
esports
(4)
expos
(15)
família
(15)
fantasia
(1)
fotografia
(37)
història
(23)
lectures poétiques
(25)
llengua
(3)
llibres
(144)
mitologia
(3)
música
(55)
novel·la
(1)
obres d'art inspirant texts
(4)
paranoies
(11)
passejades
(1)
pensaments
(52)
percussió
(1)
pintura
(17)
poesia
(197)
política
(31)
Postcards to Bangor
(6)
relats
(1)
religió
(2)
sexe
(4)
somnis
(1)
teatre
(22)
textos propis
(135)
tradició
(7)
traducció
(4)
viatges
(2)
Dades personals
- Natxo
- Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
- mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada