La Sonrisa Etrusca

Una altra gran obra del mestre José Luís Sampedro. [Per sempre més el meu cor el tindrà robat La Vieja Sirena; oi Sarita i Gorka].

La sonrisa etrusca ens narra la història dels últims dies d'un calabrés que es veu "obligat" a marxar cap al nord -Milano- perquè la medicina s'ocupi d'ell. El contrast entre el Sud i el Nord -tant present encara dins de la República Italiana- així com el passat -de resistent a la Segona Guerra Mundial- i la vida moderna, centren part del història personal, de la trama pròpia del nostre vell que veurà tot el que la vida encara li havia d'ensenyar de la mà del seu net i de una amiga del sud que coneixerà a Milà.

La història de Salvatore Roncone és tendresa; i les seves pàgines passen ràpidament entre les nostres mans mentre ens mostren matissos i infinitat de detalls de la vida; tant de la moderna com de les tradicions que estem permetent (molt erròniament!) perdre del nostre propi passat (gens llunyà).

Si l'agafeu, sigueu conscients que l'obra tot i la grandíssima llum que aporta és sempre sota la pitjor ombra; però això fa que brilli encara més... i que la possibilitat que una llàgrima aflori sigui molt elevada.

Una obra recomanable per a tota persona capaç de sentir tendresa; de saber l'alegria que aporta una néta, per a qui sap que la paraula dels "nostres majors" no s'hauria de perdre, i qui creu que l'amor té moltes cares... per a qui sap que fins i tot en la més negra nit del moment més cru de l'hivern hi ha una llum d'esperança.