Dissabte passat vai' tenir l'oportunitat de assistir a la representació al TNC de La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda segons adaptació de'n Benet i Jornet.
Us confesso que al principi tenia les meues recances: em semblava complicat adaptar una obra com aquesta.
La veritat sigui dita, crec que superen el repte amb nota. Tant és així que la primera part (una hora i mitja) es fa més curta del que sembla, i el mateix es pot dir de les altres dues parts -cinquanta minuts cadascuna-. Val a dir que l'escenografia ajuda moltíssim; de fet, sense els "ginys" mòbils que fan de decorats no hi hauria possibilitat d'adaptació.
Respecte a la feina actoral destaca a la Sílvia Bel -la Colometa-. Realment clava el paper. Crec que aconsegueix traspuar l'escenari i fer-nos arribar tots els matisos que la gran autora de personatges femenins de la nostra literatura li va donar. Respecte al Marc Martínez -fa de Quimet- no acaba de passar totalment el meu tall personal -potser perquè des de fa temps no m'acaba de convèncer-; tot i que el que representa el personatge de'n Quimet ho aconsegueix. Destacar, també, les actuacions de la Mercè Arànega com a Sra Enriqueta i les de l'Anna Sahun com Julieta i la de'n Carles Martínez com a Antoni, l'adroguer i la d'Ernest Villegas (Mateu).
La vida és les coses petites que passen -si no ho va escriure, la Mercè Rodoreda ho signaria-. Ara que s'inicia -de fet amb la seva estrena- l'Any Rodoreda, crec que no sols cal recuperar l'obra -em quedaré sempre amb -Mirall Trencat- sinó tota la seva producció.
Us recomano que si podeu aneu a gaudir de la versió teatral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada