És una obra immortal, un llibre perfecte per llegir-ho a diferents edats i descobrir-ne coses noves. La seva grandesa resideix en els detalls que fan que sigui molt més que una novel·la d'aventures marítimes. És un viatge iniciàtic, i en ell no viatja sol en Jim Hawkins -i tota la "tripu" de La Hispaniola-; noltros també hi formem part. De la mateixa forma que el Jim torna a Bristol no té res a vore amb el que residia a la Benbow, cadascun dels lectors hem pogut realitzar aquest viatge i sentir l'embit de la mar, l'atracció de l'aventura perseguint el tresor de FLint, aprenent de l'impressionant John Silver, descobrint que tot viatger retorna més savi (J. Benet diria que potser més trist, també). En aquesta "petita joia" descobrim el valor de la llibertat, i tot el que cal lluitar-la, el significat de la paraula lleialtat i amistat, així com que tota persona no és un personatge pla i linial, sinó amb rerefons i matissos.
Al acabar la novel·la sents el brogit de la mar a les teves oïdes, i recordes la sensació de navegar sota la Jolly Roger (i el símbol britànic (victorià!) de la Union Jack]; la dificultat d'obtenir la llibertat somiada; tot allò que hem hagut de vèncer per obtenir l'arribar fins els somnis...
Llarga vida eterna als grans creadors de somnis com Tusitala, nom amb que el coneixien a les mars del Sud on visquè Stevenson gran part de la seva vida i on morí als 43 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada