Un company del New York, en Jordi Grau, em va recomanar que em llegís aquest breu llibre.
L'únic que puc dir-li -ja ho vai' fer- és GRÀCIES.
Aquell recull de deu cartes que el gran Rilke -molt aficioinat a l'espístola- li envià al jove Franz Xaver Kappus, cadet de l'escola militar. Són un compendi de les idees de l'autor, sense gairebé voler fer-ho, al respecte de la creació artística; emperò, i sobretot, respecte de la vida, la mort, l'amor, lo sobrenatural, etc.
És una d'aquestes obres que quan les rellegeixes descobreixes noves visions i sempre està donant-te un consell, o si més no, una forma d'enfocar la vida.
L'únic que puc fer és donar-vos el mateix bon consell que feren amb mi: llegiu-lo.
enllaç on podeu trobar-lo en format pdf en castellà (aquí)
També l'art és solament una forma de viure. Hom pot preparar-s'hi sense adonar-se'n vivint de qualsevol manera. De tota realitat, s'hi està més a prop i se n'és més veí amb l'art que amb els oficis irreals, més o menys artístics, que, fent-nos caure en el miratge d'apropar-nos a l'art, en neguen pràticament l'existència i el fan malbé, com s'esdevé en tot el periodisme i en gairebé tota la crítica, i també en les tres quartes parts d'allò que s'anomena i es vol anomenar literatura. En un mot, m'alegra molt que hagi deixat enrera el perill de caure-hi i que es trobi ben sol i valent enmig d'una realitat rigorosa.
(trad, Antoni Pasqual i Piqué)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada