ahir després del WPP'08 la Raquel i jo vàrem fer cap al Centre Francesca Bonemaisson -teatre La Cuina- per gaudir d'una lectura musicada de poemes de la Maria-Mercè Marçal.
la veritat és que la conjunció de la veu de Cinta Massip i una de les millors guitarres del nostre país, Toti Soler, fou, simplement brutal.
tinc el dics de la gravació que feren; però sentir-ho ahir en directe -i en companyia, ;p- feien possar la carn de gallina...
insiteixo, descobriu a una de les millors plomes que han sorgit mai: MARIA-MERCÈ MARÇAL
EL MEU AMOR SENSE CASA
L'ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
El meu amor que s'emmiralla en els ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada