a petició de l'Olga, que em demanà cosetes de l'última lectura, i l'Astrid, qui em demanà aquest tetx una vegada acabada; us deixo una de les peces que llegí aquella màgica nit.
M’encanta ficar-me al llit i notar com un tendre i suau calfred recorre el meu cos al contactar amb la roba que m’ha d’acaronar. M’agrada estirar-me sobre el meu costat esquerre i deixar que la mirada s’esvaeixi cap a la paret. Recolzo el meu cap a l’espai creat entre el coixí i el coll del meu company. La meva esquena s’acomoda al depullat pit d’ell. Fai’ lleus moviments fins que m’agrada l’acoblament dels nostres cossos.
Friso amb delit perque comenci a jugar amb les seves cames amb les meves; vull que les entortolligui, les acaroni; i deixant que les parpelles caiguin per la son, descobrir com les seves mans, gairabé sense tocar-me, em recorren les cuixes.
És extasianment encantador, vagarejant entre la vigília i la son, sentir com la seva mà buceja entre la meva roba fins arribar a la meva pell. Adoro que es quedi ballant per tota la meva panxa.
Acaronant-me, sentint la seva respiració als meus cabells, em transporta fins les abraçades càlides de la son; però tot just abans d’ésser presonera de Morfeu, per fi!, la seva mà arriba als meus pits.
Els meus pits són petits; però ell els explora com si fos tot l’univers i la nostra vida fos en joc. Tendrement, de forma molt queda, la seva mà recorre tota la superfície. Em sedueix, m’apasiona, em conquereix...
Ell sap que està aconseguint que m’adormi amb un somrís de felicitat. Em besa, molt lleugerament, el cap; xiuxiueja paraules que cap dels dos podem escoltar; tant és!, la nit que ens abraça ens permet saber què sentim...
Ens adormim així abraçats. Sense mirar-nos, perque les nostres ànimes s’estimen. La seva mà, en somnis, em tornarà a recórrer, encara més lentament, com qui gaudeix del somni més desitjat.
En algun moment de la nit, inconscientment, ell es mourà i recolzarà la seva esquena sobre el llit. Sense adonar-me, em giraré per recolzar la meva cara sobre el seu pit. El braç que tenia sota el meu coll caurà fent que la seva mà quedi al lateral de la meva panxa. Els seus dits em faran lleus pesigolles. Entortolligo les meves cames amb les seves, acaricio el seu cos i respiro. Els seus braços em segueixen i tanquen l’abraçada.
Per algun motiiu, el seu cos tornarà a moure’s tractant de recuperar la seva posició original; però l’abraçada no s’obre, i quedem encarats respirant-nos mútuament. Les mans entre les esaptlles i les caderes ens ancoren a l’altre.
I, així, mirant-nos amb els ulls tancats en una abraçada, ens depertem. Al obrir els ulls el veig dormint feliç. Beso, molt tendrement, els seus llavis i somriu. Ens mirem i fermem l’abraçada. Besant-nos la cara ens despullem, i abraçats sentint els nostre cossos restem al llit respirant-nos...
BCN 5/XI/03 3:07 N.B.S.
àngel caigut descendit a la terra, on es veié seduït per la bellesa de les dones aprenent els secrets del sexe i la depravació
dilluns, de maig 28, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
aforisme
(2)
amistats
(50)
art
(49)
avui tocarem les consciències i o els collons
(6)
Barcelona
(7)
blogs
(3)
bon viure
(8)
cançons
(11)
carta dins d'una ampolla des del vaixell pirata
(1)
Catalunya
(23)
Ciència
(7)
cinema
(26)
còmic
(12)
concerts
(7)
concurs
(1)
contes
(1)
cultura
(19)
Cymru
(20)
dansa
(6)
diables
(8)
dona
(15)
erotisme
(2)
escultura
(5)
esports
(4)
expos
(15)
família
(15)
fantasia
(1)
fotografia
(37)
història
(23)
lectures poétiques
(25)
llengua
(3)
llibres
(144)
mitologia
(3)
música
(55)
novel·la
(1)
obres d'art inspirant texts
(4)
paranoies
(11)
passejades
(1)
pensaments
(52)
percussió
(1)
pintura
(17)
poesia
(197)
política
(31)
Postcards to Bangor
(6)
relats
(1)
religió
(2)
sexe
(4)
somnis
(1)
teatre
(22)
textos propis
(135)
tradició
(7)
traducció
(4)
viatges
(2)
Dades personals
- Natxo
- Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
- mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"
Aquestes paraules podrien haver sortit de mi, recordant-nos.
ResponEliminaTransmets tant! I no tan sols amb paraules: tot el teu cos, tot tu, parla.
[F.A.]
va sorgir de la imaginació... un somni, sense que fos realment ningú qui hi sortia... i al matí següent al bar de la facultat -vai' aconseguir quedar-me sol- i poder plasmar el record del somni...
ResponEliminaque maco que hagi sigut una situació de nostàlgia de futr que s'ha convertit en realitat...