dijous, de maig 03, 2007

La dolça nit havia eixit
des del fons del seu amagat llit;
en els carrers lluïa la foscor
amb calms fars de freda brillantor.

Obaga arriabava la buidor
que ens robava nostre delit;
mes no ens negava en l’oblit:
en comiats, l’amistat fa amor.

Cada galta un petó obté,
esclaten els llums de lluentor;
un bon senyal, tothom es digué.

Dels jardins de l’hortizó, al cor,
la nova espècie nasqué
d’una massa preciosa flor...

BCN 15-18/IV/2007

aquest petit text naix dedicat i inspirat per Irene Muro. L'amistat és un ens tant poderòs que pot acabar amb la llum amb un simple petó de comiat...

2 comentaris:

  1. Un poema preciós per una noia increible...
    M'en adono de la meva incultura e incapacitat per interpretar la poesia, i m'agradaria gaudir del significat d'aquesta obra.
    Ja em faràs una explicació profunda per a que la entengui.
    Una abraçada artista

    ResponElimina
  2. podria haver dit allò de "mai he sigut gaire "paritdari" d'explicar un poema"; però després d'haver pujat a un "escenari" i llegir-los i parlar d'ells no sé si seria gaire conseqüent.
    igualment, per ser tu, quan vulguis, parlem del poema.
    i sí, com dius, tu que ho saps millor, és una persona increïble.

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"