Un viejo que leía novelas de amor

Un viejo que leía novelas de amor Luís Sepulveda

Recordo que molta gent a la meva època d’institut llegí aquesta novel·la, així que quan ha caigut a les meves mans he decidit que no podia deixar escapar l’oportunitat.

És una novel·la amb un missatge clar: la industrialització i l’evolució de les societats “occidentals” no haurien d’allunyar-se, com malauradament sí fan i continuem fent, de la mare natura si volem mantenir-nos vius en el planeta.

La història breu, curta, concisa i directa ens mostra l’enfrontament entre la convivència dels indis amazònics amb la natura i la prepotència de l’home blanc enfront de la natura. El protagonista és un home ara ja gran que les circumstàncies el portaren a aprendre a viure amb els indis, tot i que viu en una petita localitat de la selva. Allà apareixeran uns cossos atacats per un felí. La novel·la ens mostra com aquest home, lector compulsiu de novel·les d’amor, perquè l’amor de veritat és l’únic que és cert, haurà de fer-ne front i com la societat està destrossant aquesta regió del planeta.

Trobo que fou un encert que aquesta fos lectura d’institut: aprendre que l’amor és el sentiment més gran no té preu; i l’amor ho és per una persona, per tota la humanitat i per tot el planeta. Continuen fent-lo llegir? Què en pensen els estudiants?

Us deixo un link a una proposta educativa.