Demian (Historia de la juventud de Emil Sinclair)* de Hermann Hesse se'm presentava com una de les més emblemàtiques obres de l'autor. Escrita després de la Gran Guerra, l'obra ens narra la recerca del personatge de la seva personalitat i del seu destí com escollit, com un dels “marcats amb l'estigma de Caïm”. És l'abandonament del món clar i segur de la infantesa vers el món fosc, amenaçador i incert dels adults; essent una crítca envers la societat burgesa.
El que vaig trobar fou una novel·la densa, espesa i que volent del lector un esforç no li permet gaudir de la lectura ni acabar de poder fer aquesta entrega. Em semblà una novel·la amb aspiracions filosòfiques però que es queda en pretensió i que no acaba de perfilar les seves vores i esdevé un riu poc transitable. Les reminiscències nietzschianes, junguianes són presents a l'obra; però aquesta novel·la de formació de la personalitat i persona d'un jove no m'ha acabat d'atrapar ni 'd'agradar.
No seré jo ara qui qüestioni la grandesa de l'autor ni de les seves obres, però aquesta no serà la porta que em permiti veure que és una de les veus imprescindibles del segle XX.
*Demian (Die Geschichte von Emil Sinclair Jugend) en traducció de Genoveva Dieterich
Prova amb el llop estepari o Sota la roda, dona-li una oportunitsat perquè és impressionant.
ResponEliminaNAIARA
Quina sorpresa Naiara, trobar-te per aquí!
ResponEliminaSi vaig llegir aquesta novel·la breu fou pel nom de l'autor, i tot i que aquesta no hagi sigut la millor novel·la que hagi llegit no implica que no tingui intenció de llegir les seves "grans obres".
Algun dia segur que caurà el llop estepari.