La neu i altres complements circumstancials

El fet de poder llegir un llibre escrit en asturià traduït al català em sembla una excel·lent notícia per una banda, però el fet que pensem això ens fa pensar que hi ha quelcom de paradigmàtic en la situació de segons quines llengües al món.

L’obra és un recull de pensaments al respecte de la vida i de totes les seves facetes, és com una mena de recull de reflexions personals en una bitàcola. Podem llegir des de pensaments al voltant d’una cita literària, fins a versos de l’autor o d’altri, reflexions sobre el pas del temps, referents a la política, més concretament a l’asturianisme, i al voltant de totes les vessants vitals: amics, amor, soledat, etc.

A la dedicatòria que m'escrigué afirma que és un llibre on envelleix una persona. És la narració del seu procés vital: trobem les seves reflexions, els seus pensaments, els seus records, els seus somnis i de vegades fins i tot les seves esperances.

El llibre comença amb un text al voltant dels rius, més concretament reflexionant respecte els noms dels rius. I ens permet adonar-nos de la connexió existent entre nosaltres, la nostra terra i els seus rius. I així, com un riu, fluiran els següents 98 textos, i un epíleg pels catalans, durant unes cent setanta pàgines.

Podem comparar l'obra amb una versió en paper dels molt habituals blogs d'avui en dia: i tant podem còrrer sota la pluja pels carrers d'Uviéu com contemplar el paisatge calm des de Paniceiros, així com salpar en un vaixell qui sap si cap al Brasil o cap a l'hortizó dels pensaments amb les paraules de Woolf al vent. O podem meditar de la necessitat d'estimar-se la terra, en aquest cas Astúries, i de respectar el passat, sabent que com diu Kipling “És gran el món si és gran el nostre cor”. Tal vegada veurem imatges a la neu, o somniarem amb els remors del tatuatge de la Paula, sense saber si avui volíem restar a la caseta o tornar a alguna de les ciutats del nostre passat. Tornarem a meditar respecte la veritat o el destí, però sabrem que la bona companyia és el veritable secret.

El cert és que m’ha agradat molt. Alguns dels fragments, no són reflexions gaire extenses, les he trobades molt encertades. Una lectura molt amena i agradable que a més a més permet la reflexió.

Tot un regal de llibre.

La neu i altres complements circumstancials
La nieves y otros complementos circunstanciales
Xuan Bello
traducció de l'asturià Jordi Raventós

Editorial Adesiara
Col·lecció d'ací i d'allà
ISBN: 978-84-92405-23-7

P.S.: text enllaçat a Nosaltresllegim aquí