La idea de El concierto la trobo molt suggeridora, però la novel·la no acabà d’atrapar-me.
Vaig trobar-la feixuga, que no ferragosa, la seva lectura.
De fet les altres cinc narracions que composen l’edició formen un conjunt de relats centrat al voltant de la mortalitat i la proximitat de la mort que inciten a reflexionar-hi, però tot i això no acabà d’agradar-me.
Una llàstima, la veritat és que prometia força.
La idea de la novel·la de Hartmut Lange és la convivència entre els vius i els morts a l'Alemanya post-nazisme. Els morts romanen foren del temps, ja que per ells tot continua als seus ulls com quan moriren, també tenen la capacitat de percebre el present. Vol fer-nos reflexionar, com si cerqués ésser una novel·la de por o una fantasia històrica, respecte el concepte de la culpa i el perdó. Tot mitjançant el retorn d'un concertista jueu que hauria d'aconseguir ésser el sacerdot d'una catarsi col·lectiva com a pobles de la superació de la guerra a nivell intern alemany.
Les altres cinc narracions també exploren el camí de la línia que separa la vida i la mort. Veurem desfil·lar davant nostre des de Nietzsche, Kleist, Lizst o Göebbles, passejant per la vora de l'abisme.
Plantejament interessant de la novel·la, però que acaba resultant poc reeixit.
P.S.: cercant per la internet la imatge del llibre he trobat aquest dossier respecte la música i la literatura. Aquí us el deixo per si us interessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada