Trilogía de la Huida, Dulce Chacón

El passat 23 d'abril El Cavaller Sant Jordi em va sorprendre regalant-me, entre d'altres obsequis, la Trilogía de la Huida de Dulce Chacón. Reconec que em va fer molta il·lusió i des del passat divendres he tingut l'oportunitat de gaudir de la seva lectura.

Cal reconèixer que d'ella sols havia llegit la seva molt recomanable novel·la La voz dormida, però que ara, una vegada, llegides aquestes, vull poder llegir els seus quatre poemaris i podem afirmar que vàrem perdre massa jove una grandíssima escriptora.

SINOPSIS dels llibres:

ALGÚN AMOR QUE NO MATE



Una mirada necesaria y llena de talento al drama de las mujeres maltratadas.

Enamorada y maltratada, Prudencia ha llegado a una situación de desamparo absoluto. Privada de su identidad, convertida en un ser construido por otros, afronta por fin que se ha engañado a sí misma, renunciando a todo por mantener a flote un matrimonio infeliz, cargado de soledades, tristezas y frustraciones. Ante la inminencia del desenlace, y después de recorrer todas las sombras de su pasado, decide emprender la huida hacia un futuro incierto…

Algún amor que no mate, primera novela de la Trilogía de la huida de Dulce Chacón, constituye una deslumbrante recreación del maltrato y de la lucha por su superación. Mediante una prosa sencilla, cercana y llena de matices y una profunda caracterización psicológica de los personajes, la autora profundiza en uno de los temas que hoy, lamentablemente, sigue de actualidad.

BLANCA VUELA MAÑANA

Un relato tan estimulante como acertado de los sentimientos y la psicología de una mujer.

Blanca busca el amor, pero huye de él. Anhela encontrar en su relación con Peter algo que no la destruya, que no le obligue a renunciar a sí misma. Envidia el amor verdadero de Ulrike y Heiner, al que cree capaz de sobrevivir a la muerte, pero construye una pasión falsa en su propia pareja, dejándose engañar por los recuerdos. Blanca huye, luchando contra sus razones y deseos; teme la soledad, pero no hace sino caminar a su encuentro.

Con esta magnífica novela sobre la incomunicación, los desencuentros y las relaciones en conflicto, Dulce Chacón confirmó la sensibilidad y el profundo conocimiento del alma femenina que había dejado ver en su primera obra, Algún amor que no mate, y que continúa en Háblame, musa, de aquel varón, para componer la Trilogía de la huida.

HÁBLAME, MUSA, DE AQUÉL VARÓN



Una obra magistral, en clave femenina, sobre la incomunicación en el mundo de la pareja.

Háblame, musa, de aquel varón cuenta la historia de Matilde, una mujer que intenta desesperadamente ser fiel a un marido que la ignora y de quien cada vez la separan más silencios. Él, escritor entregado a la ambición del éxito, no advierte que el mundo ficticio en el que empuja a participar a su mujer acercará a ésta, en una huida por recuperar el amor y las atenciones, a los brazos de otro hombre y a la compañía de personas mucho más sinceras y humildes.

Con esta novela, broche inmejorable a la Trilogía de la huida, compuesta también por Algún amor que no mate y Blanca vuela mañana, Dulce Chacón volvió a poner de manifiesto su profundo conocimiento de la psicología femenina y su habilidad para recrear los desencuentros y las dificultades en las relaciones de pareja.

Opinió personal

M'ha agradat l'obra en conjunt, tot i que cal tenir present que cada novel·la és plenament independent.

De la primera novel·la m'agrada la seva forma. Trobo que aquest diàleg interior amb un oïdor desconegut, i quasi tan fictici que som els lectors per qualsevol personatge, està molt aconseguit. La història, d'una duresa i cruesa, el maltractament a la dona, terrible sens mostra de forma gairebé blanca, és a dir, tal i com és. Aparentment, i sols aparentment, l'autora no pren partit; però el que realment està fent és demostrar-nos perquè allò que sempre ens semblarà impossible de creure, mantenir una relació on es reben cada vegada més i pitjors garrotades, psicològiques i físiques, perquè això continua succeint i com les dones es mantenen dins d'aquesta relació. La protagonista, Prudencia, sembla que sols pot cercar una fugida, cap endavant?; ja que com diu el famós vers de la Balada de la Presó de Reading d'Oscar Wilde on naix el títol: Tot home mata allò que estima. (podeu llegir la traducció del poema aquí).

La segona novel·la és la que més m'ha agradat de les tres, i la que més m'ha portat a les llàgrimes. La recerca de l'amor, per una senda que la duu vers la soledat, de la Blanca està esquitxada per la relació de la Ulrike y el Heinz, aquesta aparent perfecció de l'amor trencada per la més crua destrucció de la vida. És aquesta relació, el patiment i el desassossec que provoquen, la seva perfecció aparent i la imperfecció real que el fa més perfecte el que em captivà. Així com els nexes amb persones de la meva pròpia vida. Trobo que és una novel·la molt dura, et duu a les llàgrimes més d'una vegada (reconec que m'he fet un fart de plorar tot i que les llàgrimes no s'hagin corporificat a les meves galtes, però veia tremolosament), però d'una lectura totalment necessària. (Per cert, si al link cerqueu el poema Lope. La noche. Marta trobareu el poema de José Hierro d'on sorgeix el preciós vers que inicia la novel·la)

La novel·la que tanca la trilogia ens mostra les obagues de l'amor sense arribar al maltractament, infern on desapareix l'amor i que ja ens ha mostrat a la primera novel·la. Veiem, retrospectivament, com tractant de salvar allò que es pressuposa que volem salvar d'una forma inadequada acabem no salvant-la. Ara bé, tal vegada, no era realment allò que volíem salvar. Perquè, com ens mostra durant tota la trilogia, una cosa és allò que nosaltres hem somniat que construíem i una altra molt diferent allò que realment hem aconseguit. I de vegades, la única fugida possible cap endavant és fugir de les nostres falses vides. Paral·lelament vivim una altra història de fugida, l'intent de trobada d'una vida digne en un altre país. La recerca d'un lloc on viure més enllà de supervivència, enfrontada, malauradament, amb els ulls embenats de la intolerància. (Una nota respecte l'autor, Adonis, dels texts que apareixen al llarg de la novel·la aquí)

Una trilogia totalment recomanable i necessària de llegir.

Gràcies per aquest regal.