Avatar (o l'evolució fílmica)

Ahir dimcres 9 de juny, i aprofitant la Festa del Cinema la Raquel i un servidor vàrem aprofitar per saldar un compte pendent: veure la pel·lícula Avatar, i veure-la en format 3D.

Recordo quan s'estrenà que hi hagué molts comentaris respecte enorme qualitat tècnica de la pel·lícula i l'ínfima qualiltat dramàtica de la mateixa. També hi havia qui et deia que el guió era millor del que s'esperava; o fins qui et deia que potser el guió no aportava res de nou a la història del cinema, però que permetia el visionat de la pel·lícula i no estar veient simplement una demostració tècnica; i fins qui deia que li havia agradat.

Doncs a mi la pel·lícula m'ha agradat. Potser no m'esperava gaire de la història, però com em va dir l'Òscar, qui era el meu cap a IDIBELL és molt senzillament yankee però que li dóna sentit al que veus i et permet gaudir d'un conte durnat dues hores i quaranta-cinc minuts.

És cert que la història té llacunes, que és quelcom molt vist, però crec que tampoc s'havia d'esperar que ens mostressin una història nova, sinó que un esclat tècnic fos acompanyat amb una història. A més, es poden trobar molts paral·lelismes o inspiracions i es pot jugar a recordar-les.

A nivell tècnic, si has vist la pel·lícula en 3D doncs no fa falta dir res més. Per fi el cinema té un 3D amb profunditat (l'estil IMAX t'ho apropa tot però no acaba de donar-te la fondària). Crec, sincerament, que Avatar aconsegueix allò que desitjava: ésser un abans i un després en la història del cinema, en aquest cas a nivell tècnic.



Us deixo el link de la pel·lícula:

http://www.avatarmovie.com/

I com no, la Wiki:
en català
en castellà
en anglès