El Clan de l'Ós de les Cavernes (Els Fills de la Terra I)

Títol: El Clan de l'Ós de les Cavernes

Títol original: The Clan of the Cave Bear
Autor: Jean Marie Auel

Traducció: Josep Mª Capilla i Raoul Torrents
Editorial: Labutxaca
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-92549-23-8
PVP: 11,00€

fitxa de l'editorial: aquí

Una de les vessants científiques que més m’ha atret sempre és l’evolucionisme i més concretament la vessant antropològica. És per aquest motiu que sempre havia tingut moltes ganes de llegir la saga Els Fills de la Terra, però per uns motius o d’altres mai acabava a les meves mans.

Afortunadament, n’Aleix, padrí de la Raquel, decidí regalar-li el primer llibre de la saga pel seu vint-i-unè aniversari. No puc negar que vai’ pensar que seria un llibre que a ella li agradaria (com així fou) i que, òbviament, a mi també; perquè no podem obviar que tota la comunitat científica va reconèixer els mèrits de les novel·les, profusament i de forma científicament documentades.

La història de la primera novel·la, El Clan de l’Ós de les Cavernes, s’inicia quan la nostra protagonista, l’Ayla, una petita Homo sapiens, viu un terratrèmol en el que perd la seva família, tot el seu clan. Començarà a vagarejar fins ésser trobada per un clan d’Homo neanderthalensis.
Hem de tenir present que aquestes dues espècies co-habitaren el planeta, però no tenim proves fefaents ni de convivència pacífica (tot i els somnis d’alguns i les “esperances” a Lagar Velho, per exemple) o conflictiva. [Fa poc sortia un article a Science parlant de les reminiscències del genoma neandertal en el nostre].

Aquest és l’inici de la novel·la i, tot i que se’m fa difícil, tractaré de no desvetllar gaire del que succeix; el millor que us puc dir és:llegiu-la. La història ens mostrarà els aspectes de la vida dins del Clan, viurem el seu dia a dia, les relacions interpersonals, la jerarquització, els processos d'aprenentatge, la seva vivència de les creences... En definitiva, a mesura que anem llegint serem plenament aquesta Ayla que creix i descobreix com és la vida, com viu un clan neandertal. I al mateix temps, veurem les diferències que existien entre els nostres avis i els nostres tiet-avis.

Hi ha qui ha dit que la seva qualitat literària és la que pot tenir un best-seller, però d'aquests n'hi ha de ben escrits i d'altres que no s'haurien ni de considerar llibres; crec que aquesta novel·la rau entre les obres correctament escrites, on les descripcions són molt treballades i et permeten viure la història que es narra. Pots veure i viure el paisatge i et sents capaç d’aprendre les tècniques i els coneixements que es mostren.

Et sents totalment enganxat a la novel·la i aquests personatges són part de la teva existència, els sents propers i vius les seves vivències. Una molt interessant novel·la on la ciència de la història i la ficció caminen de bracet perfectament com enamorats vora la mar.

Sols volia deixar constància d’un fet: quan la novel·la fou escrita (1980) encara no hi havia constància documental de la parla neandertal; fou en 1983 quan es trobà el primer hiodes fòssil d’aquesta espècie, Aquesta dada, amb d’altres coneixements, canviaria el que es pensava respecte de la seva fonació, però això no hauria de fer-nos perdre la vista l’excel·lentíssima feina feta per Jean M. Auel.