Caterina Albert i Paradís, més coneguda com Víctor Català, té una extensa i poc coneguda obra. Cercant dos textos dramàtics seus,
La Infanticida i
Germana Pau, només els vaig poder trobar a les biblioteques en una edició de les obres completes. Al tenir el volum a les mans vaig decidir llegir
Un film (3000 metres) l'altre novel·la que l'autora de la celebèrrima
Solitud escrigué.
Recordo que mentre l'estava llegint, en una reunió institucional em comentaren que llegir Víctor Català no és fàcil, pel lèxic i les estructures. I sí, és cert, té un lèxic riquíssim i de vegades pot ésser difícil d'abastar, però tampoc trobo que això hagi de fer inaccessible la seva lectura. A nivell d'estructuració, el que sí és cert és que al presentar-nos cada personatge totalment, podem arribar a conèixer tota la seva biografia, i, considerant que hi ha diferents personatges de certa importància, pot semblar que ballem una mica sense saber quina música; però crec que són apreciacions. Ara que també cal tenir present que és un text dens i molt descriptiu (aquesta una qualitat sí més extrapolable, crec, a tota la seva obra; tal vegada també la presentació dels personatges, però fet aquest, per exemple, que a
Solitud potser no es nota tant degut a la menor quantitat de personatges importants), no sols dels personatges i del ambients, si no, i especialment, de les psicologies. De fet vaig gaudir molt de la seva lectura.
Potser sí que no és una lectura fàcil, però perquè és una lectura que ens demana que siguem partícips, que prenguem partit. Si simplement volem ésser mers espectadors passius i veure com tot succeeix davant nostre com la pantalla que és una finestra d'un tren en marxa, millor que cerquem altres lectures; ara bé, si des d'aquest seient ens agradaria saltar i córrer devers els punts que veiem en el paisatge i conviure amb ells, les novel·les de Caterina Albert són una tria encertada (quan faci lectura dels contes ja en parlarem d'aquests). És a dir, i fent referència al propi títol -amb intencionalitat manifesta per part de l'autora-, és la diferència entre sols seure per veure o pel·lícula per passar l'estona o implicar-se emocionalment amb els personatges.
La història que ens narra el llibre és un film; sí, sí, una pel•lícula, així ens ho diu la pròpia autora i per això ens demana que no esperem ni més ni menys del que podem obtenir amb una pel•lícula (i no oblidem que la novel•la es publica entre el 1918 i 1921 a les pàgines de la revista Catalana -no per entregues- i editada l'any 1926, quan ***(3000 metres) passa a anomenar-se Un film(3000 metres); havent-la definida com a pel•lícula en el pròleg que escriu l'any 1919). aquesta novel•la fílmica o pel•lícula novel•lada ens explica la història d'un orfe i el seu desig de trobar els seus orígens, que ell somnia que són molt més dignes de la seva vida. Potser per la temàtica hom podria pensar en una obra de Dickens, i potser podria ésser una bona comparativa.
Hem de tenir present que aquest melodrama serialitzat, com el defineix Jordi Castellanos en un molt interessant estudi, és escrit quan el cinema encara no és el setè art, i a més en la seva vessant més truculenta i que havia sigut molt blasmada per part del noucentisme, culturalitat del moment. Aquesta obra que en moltes coses beu del fulletó és una novel•la-riu (torno al mateix definir) ja que moltes històries acaben desembocant en la mateixa. Aquesta història de la recerca del pare per part del protagonista, Ramon Nonat Ventura, és una recerca del propi origen, aquesta necessitat natural de saber qui som, d'on venim. Aquesta història, plagada de “casualitats” fulletonesques, gens estimades pels “realistes”, ens mostrarà el millor i el pitjor de les ànimes humanes, perquè en el fons una recerca com aquesta és una pulsió, i els desigs són plenament subconsciencials i és plagada de personatges que ens permetran observar aquestes derives de les existències.
Com a corol•lari final per transmetre la grandesa d'aquesta novel•la us deixo la conclusió del treball La identitat qüestionada. Un film (3000 metres), de Víctor Català de Jordi Castellanos aparegut en el número 82 de Els Marges apareguda a la primavera de 2007:
Un film (3000 metres) és, sense cap mena de dubte, una novel•la única en el panorama novel•lístic català. Ho és per la utilització, sàvia i irònica, de les tècniques folletonesques (filtrades pel cinema) i, sobretot, pel que representa d’indagació entorn de la identitat de l’home contemporani, fet d’usurpacions, d’imitacions i, al capdavall, de falsificacions. El Modernisme havia obert el camí: l’individu s’havia d’afirmar ell mateix per subsistir. Víctor Català, amb Solitud, havia mostrat el drama inherent a aquesta reafirmació. A Un film, com qui no vol la cosa, va més enllà i ens aboca al buit: l’home no és altra cosa que un simulacre fet de pedaços, usurpats i mal confegits, d’allò que pensem que som. Una autèntica lliçó d’humanitat, i sinceritat.
