La Gesta dels Estels

Aquest últim Sant Jordi un dels llibres que em regalaren fou La gesta dels estels de Joan Salvat-Papasseit.

Em va fer molt ilusió perquè tot el que havia llegit d'ell eren poemes trobats però no en tenia cap de llibre, i ho volia.

Vaig trobar algun dels ja vells coneguts i admirats poemes; però vaig trobar-ne d'altres; i vai' poder apropar-me més a la seva figura gràcies al pròleg de Joaquim Molas. La veritat és que la seva poesia sempre m'ha ocasionat un sentiment ambigu: crec que mai seria capaç, ni tal vegada ho desitjaria, d'escriure sobre la realitat tan propera; però ell aconsegueix que coses que ens poden semblar banals esdevinguin poesia -no pel fet d'escriure-les en un poema, sinó perquè les transforma-. Fet aquest que a ens permet mirar la vida amb altres ulls.

SI JO FOS PESCADOR
Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:

els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals
per a prendre'n de nous.

LA CASA QUE VULL
La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
niui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.