La llum és apagada;
la teva tendra veueta
em recorda que m'estimes.
Tanquem i fermem
l'abraçada
per dormir junts
tota la nit.
Les paraules
creuen la nit
d'un cos a l'altre,
fent un infinit sencer
en un ínfim espai
no existent entre les pells.
Petons tendres
i dolçament
xiuxiuejats
en els replecs
de l'acaronament
mentre la son
ens fa arraulir-nos
en l'abraçada.
Riells i Viablrea
estiu 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada