WUTHERING HEIGHTS

Aquests dies he gaudit amb la lectura de Wuthering heights d'Emily Brontë, segons la traducció de Montserrat de Gispert.
He de reconèixer que quan la vai' agafar no tenia cap idea al respecte de la història que em trobaria. (D'acord, era un greu forat en el coneixement; avui, ja feliçment omplert).

La veritat és que aquesta història a diverses veus -quan es publicà el fet que tingués diverses veus narratives desconcertà els crítics; però avui en dia ja és considerada clàssic de lla literatura anglesa, fins i tot hi ha qui diu que la millor de les novel·les de les germanes Brontë-; aquesta història d'amors durs i difícils; impossibles i eterns. La infinita història d'amor, més enllà de la vida, de Catherine Earnshaw i Heathcliff.

Són pocs els personatges, però definits, gràcies al desenvolupament de la història, perfectament. I tot allò que va succeïnt davant nostre, podria sembla inverosímil; però t'ho creus i ho vius. Sents les seves passions i les seves angoixes. El paisatge se't fa viu i la teva vida només rau entre els Cims Borrascosos i la Granja dels Tords.

Una lectura que us recomana fervorosament. Una eterna novel·la romàntica d'amor, follia, venjança i mort.

a continuació us deixo un tast d'algunes frases i una versió en la veu de Hayley Westenra -a qui vai' descobrir l'estiu passat a Llangollen- d'una cançó de Kate Bush inspirada en aquesta obra mestra:



- Estic intentant de planejar com en venjaré de Hindley. No em fa res si he d'esperar molt de temps, la qüestió és que ho pugui arribar a fer. Tant de bo no es mori abans que jo!
- Quina vergonya, Heathcliff! -vaig dir-. És Déu qui ha de castigar la gent dolenta; nosaltres hem d'aprendre a perdonar.
- No, Déu no tindria la satisfacció que jo tindré -respongué-. Només voldria saber la millor manera! Deixa'm sol i ho planejaré: mentre penso en això, no sento dolor.


Jo aquí em puc arribar a imaginar com a gairebé possible un amor per a tota la vida, i això que sempre un estat un incrèdul recalcitrant en el tema de creure que un amor pugui durar més d'un any.


Tu i Edgar m'heu trencat el cor, Heathcliff! I tots dos veniu a lamentar-vos-en a mi, com si fóssiu vosaltres els dignes de compassió! No et compadiré pas, no. Tu m'has matat, i crec que hi has reeixit. Tu sí que ets fort! Quants anys penses viure després d'haver-me'n anat jo?


Perquè ni la misèria, ni la degradació, ni la mort, ni cap desgràcia enviada per Déu o per Satanàs no ens hauria separat; tu, per la teva voluntat, ho vas fer. Jo no he destrossat el teu cor, tu l'has destrossat i, en destrossar-lo has destrossat el meu. I per a mi és la pitjor part, perquè jo sóc fort. Jo he de voler viure? Quina mena de vida serà la meva quan tu...oh, Déu meu! Voldries, tu, viure amb la teva ànima a la tomba?