Qui més qui menys oneix la història d'Erik, el Fantasma de l'Òpera. Potser en molts casos més pel musical del 86 de Lloyd Webber -del que veieu el poster coma imatge- que no pas per pel·lícules. El que ja pot ésser més difícil és identificar Gaston Leroux com autor del llibre que ho originà tot.
Acabo de llegir el llibre . És interessant i entretingut; però no és cap meravella. Tot i això, ho recomano a qualsevulla persona que alguna vegada s'hagi sentit atret per la figura d'aquest misteri que viu amagat a la foscor de l'òpera de París.
La història és la relació impossible -els amors per tractar d'ésser perfectes han d'ésser totalment imperfectes- entre Erik, el fantasma, un ésser cadavèric a qui ni sa mare besà, i que sembla un Àngel de la Música -tot i el seu fosc passat a Pèrsia- i Christine Daaé, jove cantant que ajudada pel fantsma en transformarà en la nova gran veu; el tercer personatge -tota història d'amor necessita d'un tercer- és Raoul, l'amic d'infantesa d'ella, que, òbviament també n'és d'enamorat.
És una novel·la gòtica que barreja l'amor i la desolació, el terror i el misteri... La història, narrada com els folletins d'antuvi, en anirà fent avançar com una reconstrucció policial dels succesos a l'Òpera uns anys abans per poder demostrar el fantasma existí.
Recomano la seva lectura a qui li hagi atret el personatge del Fantasma de l'Òpera, qui vulgui recordar com és de tràgic enamorar-se de qui no pot fer-ho recíproc, i qui vulgui gaudir amb una novel·la d'ambientació gòtica important més pel que originà que per la seva qualitat -que en té-.
us deixo tres links musicals, la versió dels Nightwish (en directe) del tema que donà títol al musica; la mateixa peça de l'original -fa 20 anys que n'estic d'enamorat d'aquesta peça-; i dues cançons inspirades en l'obra pels Iron Maiden (ambdues en directe, una amb en Paul i l'altra amb en Bruce, Rainbow i Ullevi, respectivament):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada