dilluns, de juliol 16, 2007

-de la solitud i els records- CYMRU'07

Quan un es troba sols acompanyat per ell mateix s'adona que no roman sol; hi ha una munió de persones convivint amb ell i la seva solitud. Totes i cadascuna de les persones a les que en algun moment de la nostra existència ens ha fet gaudir entregar-los una part de la nostra ànima són fent-nos companyia. i gairebé les podem tocar. És en aquests instants en que sembla que la nit serà la nostra única companyia que com cuques de llum apareix un record, i amb ella, la seva persona; i la guspira encén la xemeneia del plaer. I el foc tremola, i potser també els ulls; però l'ànima balla i es deixa bressar pels braços del record... perquè cada vegada que un record s'atansa fins el cor, en fa fefaent l'amor. I fins i tot el dolor s'alleuja, ell mateix, per seure a la vora de les flames, i amb les mans sobre els genolls i en silenci; observarà com la dolça imatge que l'espill del temps ens ofereix omple l'estança d'una flaire de frescor de rosada a la matinada de la primavera sota el cel estrellat entre les runes d'un castell escoltant la respiració de la persona estimada al nostre pit. Perquè quan un es sent com un far enmig de la fi del món, comprèn que les onades son com els petons, que ara et mullen i després marxen; que la llum que ara ens il·lumina ens deixarà a les fosques; com a la nit dormo abrasat a tu i durant el dia t'imagino en cada alenada... i més enllà dels vaixells que ens fan companyia durant el viatge, són els ocells, els nostres records, que ens permeten entendre, després de mirar-los amb atenció i perplexitat, que al llunyedar hi és, des de i per sempre, l'horitzó; la nostra vida per escriure... i com el cel i la terra, el dia i la nit, el foc i la mar; el nostre camí és la conjunció del passat i el futur que com en aquest present. Per això, el meu ahir, que cou la meua gent, qui amb mi, sempre i per sempre, en forma de record, per quan no ens podem tocar, sou la marea que impulsa, des de i per sempre, el meu esquif en direcció al millor infinit: la vida.

signat el 5/VI/07 a les 21:29:37 a Bangor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"