Apuremos la noche
que acaba de empezar
que manyana
ya no nos podremos abrazar.
Alcemos hoy las pintas
por las horas
que hemos compartido
y por las que inventaremos
para poder seguir gozando
de nuestras companyías.
No le demos más vueltas,
ni le busquemos el sentido;
no sabemos cómo
hemos llegado hasta aquí,
ahora disfrutémoslo
y esperemos
que la lluvia no nos separe.
mai, ningú, podrá endur-se el nostre sentiment de pertányer-nos en aquesta petita part de món...
àngel caigut descendit a la terra, on es veié seduït per la bellesa de les dones aprenent els secrets del sexe i la depravació
dijous, de juliol 05, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
aforisme
(2)
amistats
(50)
art
(49)
avui tocarem les consciències i o els collons
(6)
Barcelona
(7)
blogs
(3)
bon viure
(8)
cançons
(11)
carta dins d'una ampolla des del vaixell pirata
(1)
Catalunya
(23)
Ciència
(7)
cinema
(26)
còmic
(12)
concerts
(7)
concurs
(1)
contes
(1)
cultura
(19)
Cymru
(20)
dansa
(6)
diables
(8)
dona
(15)
erotisme
(2)
escultura
(5)
esports
(4)
expos
(15)
família
(15)
fantasia
(1)
fotografia
(37)
història
(23)
lectures poétiques
(25)
llengua
(3)
llibres
(144)
mitologia
(3)
música
(55)
novel·la
(1)
obres d'art inspirant texts
(4)
paranoies
(11)
passejades
(1)
pensaments
(52)
percussió
(1)
pintura
(17)
poesia
(197)
política
(31)
Postcards to Bangor
(6)
relats
(1)
religió
(2)
sexe
(4)
somnis
(1)
teatre
(22)
textos propis
(135)
tradició
(7)
traducció
(4)
viatges
(2)
Dades personals
- Natxo
- Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
- mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada