ja "ahir" parlàvem d'un best-seller; avui en parlarem d'un altre. Hi ha moments per a tot en aquesta vida, i un passa èpoques de tot tipus.
l'autor afirma que és important començar la lectura de l'obra sense saber de què tracta; tot i que crec que avui en dia "poques persones" -maleïts eufemismes pseudoculturals del món "occidentalitzat"- resten que puguin no tenir una mínima idea...
la intenció no és desvetllar la trama; faré més esment respecte al fet que, per desgràcia, se m'han confirmat les negres espectatives amb que agafava el llibre. parlàven d'una escriptura infantil en quant la història la narra un nen; però no m'ho ha semblat aconseguit. la història es massa best-sellera. quan un comença una obra com aquesta -escrita en 60 hores segons s'afirma- sap que pot tenir certa "sort" i que el llibre es faci popular; i realment la història és molt, massa!, ràpida; amb lo qual no permet que un s'acabi d'enfonsar en ella mateixa i en els personatges... més que viure allò que es vol transmetre, cal imaginar-s'ho (perquè la `narració no ens ho dóna).
La ingenuïtat, del autor o del lector?, amb que ens narra aquest episodi centrat en l'Holocaust, fa que sigui una novel·la per al públic infantil. I potser seria un text per permetre que a les escoles es parlés de les nostres atrocitats; però valor literari en sí, no l'he trobat. Tot i que clar; no existeix ja
El Diari d'Anna Frank?
Supose que la pel·lícula ens permetrà recordar
La vida és bella; però és encara més ingenua que aquesta.
Semblarà que estic sent molt dur amb la novel·la; però no he trobat el motiu de tant de rebombori -clar que sí les patranyes infumables del danbrown van fer tot el que van fer...-; l'inici engresca; però ràpidament es perd el "punch", i sols cap al final, que també es va esbossant i s'intueix, sembla que podria rebifar; però torna a punxar...
és una visió massa càndida...
és una tria que deixo a les vostres mans.
