Molt sovint no calen gaires paraules per a expresar allò que necessitem, més que volem, dir. Aquesta és moltes vegades una de les grans funcions de la poesia.
En l'àmbit de l'amor, i més especialment en els casos de la tràgica fractura irresoluble de l'amor, pot ésser especialment punyent i efectiu saber dir les coses ben dites però amb la concisió d'un escalpel.
Avui us deixo un dels epigrames (1961), una joia entre les joies, d'Ernesto Cardenal. Gaudiu-la i assaboriu-la. Ompliu-vos la boca mentre la reciteu i sentiu l'escalf que abraonarà el vostre cos. Recordeu aquell moment que ara desitjaríeu haver viscut sabent-les i florirà com menys dolorós, o recordeu-les si mai heu de passar un circumstància similar.
A més a més del text us deixo tres enllaços. En el primer trobareu el poema dit per l'autor i en el segon el poema és dit pel cantautor Hernaldo Zúñiga com a previa del famós tema "Procuro olvidarte", en el tercer trobeu la versió musicada del poema per José María Vitier i Martirio.
Al perderte yo a ti tú y yo
hemos perdido:
yo porque tú eras lo que yo más
amaba
y tú porque yo era el que te
amaba más.
Pero de nosotros dos tú pierdes
más que yo:
porque yo podré amar a otras
como te amaba a ti
pero a ti no te amarán como te
amaba yo.
Ernesto Cardenal
La imatge procedeix d'aquí.
P.S.: Recordeu que la gran fortuna en aquesta vida és trobar la persona amb la què saps que mai viuràs una sensació com aquesta.
Quan em vas ensenyar aquests versos vaig quedar meravellada. Quina brutalitat, quina senzillesa i quina manera més concisa i clara de dir la gran veritat.
ResponEliminaP.S.:Gràcies per dedicar-me la P.S. :) Totalment d'acord.
És d'aquells texts que et corprenen quan el descobreixes.
ResponEliminaÉs la fórmula perfecta per dir allò que sents i desitges cridar però no saps com expresar; i aquí està fet senzill i clar, quasi dolç (sanguinàriament dolç), punyent i sincer.
Gràcies a tu per permetre'm descobrir la P.S..