Dèiem en
parlar de, El gremio de los magos, la
primera novel·la de la triologia, ara sembla que té escrita també
una “preqüela”, de las Crónicas del mago negro,
que ens mostrava amb una prosa previsible i jovenívola una història
de fantasia més prometedora del que ens acabava oferint. La segona
baula de la saga, La aprendiz,
ens ofereix, amb les mateixes habilitats, una passa més en la
història.
La nostra personatge, Sonea, ja és membre de gremi dels mags i ara
haurà de fer front a cinc anys d'aprenentatge a la seva universitat.
Òbviament, i com era previsible per tothom, el seu particular
origen, no prové de les cases adinerades sinó de les barriades,
farà que hagi de fer front a un ambient molt més hostil que
qualsevol altre aprenent. A tot això, cal afegir el negre secret que
ella, el seu tutor i l'administrador amaguen. A més a més, cal
afegir dos nous misteris: una recerca històrica i una vessant
criminalística.
L'estil narratiu és idèntic al de la primera novel·la, si més
no, ens agradi l'estil o no, és bo que es mantingui; llàstima que
ho fa durant tota la novel·la exceptuant l'últim capítol de la
primera part i el primer de la segona, on l'acció es precipita i,
més enllà d'haver previst tot el que havia de succeir, tens la
sensació que no han jugat net amb tu com a lector. A més a més, hi
ha moments que la història pateix d'aquell estil jovenívol i poc
treballat i a estones no aconsegueix que estiguis plenament immers en
la història sinó que desitgis acabar-la simplement per saber com
acaba i llegir alguna altra cosa. Tant és així que de vegades
sembla poc treballat, que en molts moments et sembla que no hi ha res
d'original, que tot et recorda coses que ja has llegit, i que ni la
història, ni l'estil aporta res de nou.
Una novel·la, com sembla ser la trilogia, que s'iniciava amb un bon
i prometedor començament però que l'estil i en molts moments la
pròpia història és massa poca cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada