Què
dirà el temps
de
les teves llàgrimes vessades (avui)?
Què
pensarà el futur
quan
a l'espill vegi
les
arrugues forjades
per
les decepcions?
Què
recordaran les teves mans
quan
el tacte sigui quasi inexistent:
les
carícies donades,
les
rebudes...
o
les que pogueren ésser?
Quines
imatges
restaran
dibuixades en els teus ulls
que
l'oblit no hagi cremat
a
les postes de sol al dormir?
Creus
ara
que
pots perdre
la
teva joia
per
una realitat
que
només existeix
a
la teva ficció?
Què
podrà recordar el temps
si
avui llueixes el teu millor somrís?
Natxo
Barrau i Salguero
BCN
7/III/2012
Les imatges són obres del gran Alberto Giacometti
Un poema per reflexionar-hi tot el dia i la nit.
ResponEliminaM'encanta que hagis tornat a escriure i d'aquesta manera tan sublim i perfecta.
M'han agradat molt les teves paraules, però m'han deixat sense idem a mi.
I m'has fet pensar en:
http://afroditacalipigia.blogspot.com/2011/07/qui-vindra.html
i
http://afroditacalipigia.blogspot.com/2009/09/p-n-s.html
No deixis mai de regalar-nos els teus versos!
Gràcies per les teves paraules.
EliminaAfortunadament, tornen a sorgir versos i sembla que sóc capaç de jugar amb ells, o ells fer orfebreria amb mi.
Gràcies també per les comparacions; saps, perfectament, què en penso dels teus versos, així que és tot un honor.
Crec que els versos de l'una i l'altre se'ns van entortolligant com la resta de l'existència.
Espero tenir sempre la meva musa perfecta per inspirar els meus vagarejos pel Parnàs.
Una bona reflexió per situar-nos en el futur i recopilar ara sensacions per gaudir del present.
ResponEliminaUna reflexió:
Crec que el futur recordarà la recopilació de la satisfacció de nosaltres mateixos.
Eder
Gràcies Eder per la visita i el comentari!
EliminaCrec que el poema intenta transmetre aquest missatge que de vegades hem de donar, o donar-nos, que cal aturar-se un moment i relfexionar sobre què desitgem realment.
M'agrada la teva reflexió... Déu n'hi do!