Hi ha texts que tenen una força per moure l'univers.
El següent poema, Invictus, de William Ernest Henley n'és un clar exemple; Nelson Mandela signaria aquesta afirmació.
Us deixo una traducció del mateix.
INVICTUS
Out of the night that covers me,
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.
In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.
Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.
It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.
In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.
Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.
It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.
William Ernest Henley
INVICTUS
Més
enllà de la nit que em plana
negra com l’abisme més insondable,
jo agraeixo a qualssevol dels déus
per la meva ànima inconquerible.
Atrapat a les urpes de les circumstàncies
mai m’he fremit ni he plorat.
Davant les flingantejades de l’atzar,
el meu cap sagna, però sense prostrar-se.
negra com l’abisme més insondable,
jo agraeixo a qualssevol dels déus
per la meva ànima inconquerible.
Atrapat a les urpes de les circumstàncies
mai m’he fremit ni he plorat.
Davant les flingantejades de l’atzar,
el meu cap sagna, però sense prostrar-se.
Enllà d’aquest lloc d'ira i llàgrimes
s'atansa el terror de les ombres,
mes després de tants anys d’amenaces
em troben i em trobaran sense cap temor.
s'atansa el terror de les ombres,
mes després de tants anys d’amenaces
em troben i em trobaran sense cap temor.
No importa com com d'estreta sigui la porta,
ni tots els càstigs de la sentència,
ni tots els càstigs de la sentència,
Sóc l’amo del meu destí:
sóc el capità de la meva ànima.
sóc el capità de la meva ànima.
Trad.: N.B.S.
Via fb La Dra. Eder Baltziskueta ens diu:
ResponEliminaEl poema “Invictus”, de una belleza melancólica, victoriana, marmórea, impresionante, sobrecogedora, es un canto a la fe, a la libertad y a la resistencia humana enfrentadas a los momentos más desoladores, solitarios y terribles de la exist...encia. No es de extrañar que el poema fuera escrito por un hombre que fue niño condenado a la enfermedad y la minusvalía; no es de extrañar que este poema le sirviera de guía y consuelo espiritual a Nelson Mandela mientras estaba encarcelado y era humillado y vejado por su ideas, por su compromiso ético con los suyos, consigo mismo. Juan Antonio González Fuentes
Moltes mercès!
Quina fortalesa més gran.
ResponEliminaUnes sàvies paraules per no caure estrepitosament en els pitjors moments.
Però realment et pots sentir invencible enmig la foscor? És complicat, però unes paraules com aquestes poden ajudar.
Un bon poema.
És ingent la fortalesa que tenen i transmeten aquestes paraules. Tot i que pugui semblar un oxímoron: segur que permetien sentir-se invencible a la foscor, o si més amb forces per poder esperar el millor moment que havia d'arribar. Així ho demostra Mandela per a qui, a la pressó, aquest text fou una llum.
EliminaCrec que és un poema molt poderós.