Nosaltres coneixíem Coetus gràcies a les seves col·laboracions amb la Sílvia Pérez Cruz, i els havíem vist, gaudit i ens havien frapat en el concert de la Sílvia del passat 11 de novembre. Coetus ens proposa realitzar un viatge per tota la península ibèrica i les seves cançons tradicionals arranjades per ésser interpretades dalt de l'escenari per quinze músics, com si fos una orquestra simfònica de la percussió.
El viatge fou un
recorregut de quasi dues hores que ens mostrà les peces “clàssiques”
de l'anterior disc i les noves cançons interpretades conjuntament
amb els músics que han col·laborat en el nou disc.
El concert fou una
experiència meravellosa (es va poder seguir en directe per Ràdio 3)
on les peces es succeïen amb la naturalitat d'una festa. Entre peça
i peça on l'Aleix Tobías o l'Eliseu Parra ens introduïen les
cançons i els col·laboradors mentre la resta de músics anaven
intercanviant-se les seves posicions. Crec que la metàfora del
viatge musical pren gran significat en concerts com el que ens
oferiren els Coetus, i a més a més ens permetia comprendre que la
música, especialment els sons tradicionals, són d'una de les
riqueses de la universalitat de la humanitat.
A més a més, un surt
amb amb una energia i un positivisme exacerbat del concert, la màgia
de la música et posseeix i traspua per la teva pell. Et sents feliç
d'haver passejat sota la llum del sol entre els camps de cereals o
entre boscos a la llum de la lluna i seguint les aus arribar fins una
foguera on celebren l'amor amb balls i arriba de nou l'albada i veus
passar les estacions com un rellotge que marca un tic-tac tan musical
que fins i tot els segons salten fent tombarelles.
Cal agrair que existeixin
grups com aquest que volen recuperar la tradició i dotar-la d'una
sonoritat tan acurada i treballada (comentàvem com han d'ésser els
assaigs d'una formació com aquesta per dotar de tants matisos les
cançons).
Menció especial, oi Joan Artés?, la intervenció de la Sílvia Pérez Cruz cantant “Gallo rojo, gallo negro”. Nosaltres ens
quedem amb la versió del concert del Coliseum, tot i que cal
reconèixer que una versió com la interpretada a la sala 2 de
L'Auditori aixecaria les forces republicanes per tornar a lluitar.
També voldria palesar que al acabar la peça "Verde Gaio", tancant concert abans dels "bisos", la meva sensació personal era: qui no voldria fer ara mateix i acompanyat amb aquesta cançó un correfoc? No serà el "toc tradicional" (algun dia m'explicaran, donant una acurada definició, què és ?), però em sembla perfecte per poder cremar.
Per tancar, fou una actuació meravellosa, que em sorprengué molt positivament i que espero poder repetir més d'una vegada. Una experiència per tothom que li agradi la percussió i per tothom que li agradi recuperar la tradició de les cançons que han conformat la nostra cultura popular.
Per tancar, fou una actuació meravellosa, que em sorprengué molt positivament i que espero poder repetir més d'una vegada. Una experiència per tothom que li agradi la percussió i per tothom que li agradi recuperar la tradició de les cançons que han conformat la nostra cultura popular.
Us deixo l'enllaç a un fragment d'una hora d'altre concert d'ells aquí a Zamora del programa Discópolis de Radio3
I el vídeo del "making off" del primer disc:
El myspace de Coetus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada