"20Hatz Proiekt" Iñaki Plaza & Ion Garmendia

Seduïts per l'atractiu de la música tradicional basca, la Raquel i jo enfilàvem, sense ésser plenament conscients de què anàvem a veure, cap a L'Auditori per gaudir, dins del marc del VIIè Festival de Percussió de Catalunya, del concert d'Iñaki Plaza & Ion Garmendia.
Val a dir, perquè la cortesia no exclou pas el coratge, que com succeí amb el concert de Coetus, les entrades ens les havia aconseguit el nostre company de foc Eduard Marin (borinot roig), motiu pel qual et restem infinitament agraïts!

L'exhibició de “nova música tradicional basca” fou sorprenent. Des de la seva aparició, cada tema que anaven presentant era una nova delectable sorpresa. Els sons i les textures sorgien pures des de l'escenari i arribaven vers nosaltres com una festa dels sentits. Semblava mentida que només tres músics, ells dos amb l'acompanyament de Kepa Calvo, fossin els artífexs d'aquella celebració. Els sons eren moixaines en la solemnitat de la natura i les seves vivències. El "20 Hatz Proiekt" és un viatge al que saltes només veure el tren i a cada instant t'agrada més ser-hi voltant i voltant.

De fet, la informació que ens donaven des de l'organització era:

Iñaki Plaza i Ion Garmendia acumulen un gran recorregut amb els instruments tradicionals d’Euskal Herria i s’han servit d’aquesta experiència per oferir concerts didàctics basats en els instruments d’arrel basca, a més d’impartir cursos i de col·laborar amb diversos grups com Berrogüetto, Ibon Koteron, Tejedor o Kepa Junkera, entre d’altres. El seu primer disc l’han anomenat 20 Hatz Proiekt, que significa, en resum, la suma de les experiències musicals que han compartit en els seus viatges i treballs musicals. El punt de partida està en la importància que han donat als rics ritmes del folklore basc; renoven el sentit clàssic del folk, analitzen la tradició musical basca des de l’òptica experimental. Per a tot això usen el tubiogh de pvc com a baix, o diferents instruments bascos com la trikitixa, la alboka, el txistu i la txalaparta processada, o la txalaparta de fusta o pedra amb bidons de plàstic.

El concert esdevenia entre meravellats embadaliments quan aparegueren els “amics” de Coetus per fer-ho encara més màgic. L'orquestra Ibèrica de Percussió es sumaren a tres temes i mig per acompanyar els tres artistes bascos, i la fantasia encara es desbordà més.

L'hora i quaranta minuts de festival se'ns feren excessivament curtes! Tant de bo hagués durat el doble o el triple. Quin virtuosisme i quina capacitat de sorprendre i transmetre sensacions!

Al acabar el concert compràrem el disc, òbviament!, i sortírem amb la sensació que havíem descobert un grup que esperem poder veure aviat novament!

Ezkerrik asko!