dimecres, de setembre 15, 2010

up in the air / l'infinit es despertava

De vegades succeix que una imatge et captiva de tal manera que se't queda inserida a l'esperit i no t'abandona. El que pot succeir, també, és que aquesta imatge, paraula, sensació, faci brotar, brollant, altres noves sensacions.

Això és el que m'ha succeit amb la següent imatge, UP IN THE AIR, obra d'Alícia Rius. La imatge em va captivar i m'ha acabat provocant un petit torrent de paraules.

A continuació us deixo el text, això sí, us encoratjo a visitar (i segur que gaudireu) les seves pàgines:

web (alicia rius PHOTOGRAPHY)

blog (Bla Bla Bla)

facebook (Alícia Rius photography)


L'infinit es despertava

de la seva pròpia nit;

el somni, caleidoscopi d'aromes,

es difuminava com un horitzó

a la marxa de l'amor.

Sols sentia l'anhel de desitjar la mar,

robar-li la passió al cel

i ésser la llar de foc de l'eternitat.


L'infinit voldria aixecar el vol,

abandonar la realitat

i ésser solcat per l'aire;

glatir, amorosit,

per les carícies

dels líquids dits de la llum;

xalar de la bogeria

regenant de l'existència.


L'infinit tancarà els ulls

amanyagat per la penombra

com la rosada

refugia l'amor del bosc,

mentre l'eternitat

xiuxiueja temps a cau d'orella

com si respirés llum

per la seva ànima.

N.B.S.

BCN estiu 2010


P.S.: aquest dissabte 18 de setembre es realitza la inauguració de l'exposició ORÍGENES a La Cova de les Cultures (19 hores) a Barcelona i fins el 6 d'octubre.


10 comentaris:

  1. krinyu, aquest poema és colpidorament sublim.

    Corpresa.

    Cada imatge, cada paraula és art en la seva màxima essència.

    L'infinit tancarà els ulls

    amanyagat per la penombra

    com la rosada

    refugia l'amor del bosc,

    mentre l'eternitat

    xiuxiueja temps a cau d'orella

    com si respirés llum

    per la seva ànima.



    brutaaal!!!

    És de concurs!

    :D

    ResponElimina
  2. ais...

    moltes mercès per les teves paraules.

    La veritat és que la fotografia em va captivar i varen començar a suggerir-se imatges i jo sols les he plasmades al paper.

    És genial que t'hagi agradat tant.

    ResponElimina
  3. No siguis tan modest.

    I ja saps

    "no hi ha muses sense un bon poeta"

    http://afroditacalipigia.blogspot.com/2010/03/envejo-totes-les-muses.html


    Raquel

    ResponElimina
  4. Moltes mercès.

    Per cert, el teu poema del link és molt bonic, ja t'ho vaig dir.

    Gràcies Musa meva.

    ResponElimina
  5. És bonic que "musa" sigui indistint i no es vegi afectada per gèneres...

    ResponElimina
  6. uest M'agrada aquest infinit que obre i tanca els ulls. Parpadeig d'estels en la nit fosca de l'amor.

    Salut!

    ResponElimina
  7. Gràcies.

    M'agrada la teva frase "Parpadeig d'estels en la nit fosca de l'amor."

    Fou la imatge qui em suggerí aquest Infinit que es desperta, era una de les sensacions que em transmetia.

    ResponElimina
  8. Ets un artista! No tenia ni idea k escribies tan bé! A partir d'ara seguiré el teu blog.

    NAIARA

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies per la visita i les teves paraules Naiara.

    Gràcies per l'elogi, que gairebé em fa ruboritzar.

    Espero que les teves properes visites siguin tan plaents per tu com segur ho seran pel blog.

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"