La promesa del Ángel

La promesa del ángel La promesse de l'Ange

Frédéric Lenoir & Violette Cabesos (trad. Teresa Clavel)

Ad accedendum ad caelum, terram fodere opportet “Hay que cavar en la tierra para acceder al cielo”.

Aquesta és la màxima, o el lema, que mou la trama d'aquesta novel·la. El text, sempre entre dos móns: la ciència i la religió, el present i el passat, la fe i l'agnosticisme, el cel i el paradís, la tradició i la modernitat, l'entrega i la soledat, es queda a la roca i no arriba a ésser temple.

Centrada en la catedral del Mont-Sant-Michel ens narra les visicituts de Johanna, una arqueòloga que treballa a les reste de Cluny però amb un cert passat relacionat amb la montanya de l'Arcàngel i, simultàniament, l'inici del procès de construcció d'aquesta “Jerusalem terrestre”. Així viatjarem, especialment, entre el segle XI i el segle XXI, tot i que sempre hi ha estibacions en altres moments històrics.

Sembla com si la novel·la volgués ésser una filla entre The pilars of Earth i Il nome de la rosa. Però sols es queda en l'intent d'una bastardia. Al principi costa enganxar-se a la trama; l'artilugi de dedicar cada capítol a una època històrica diferent no sempre enganxa. Quan sembla que la narració podria aconseguir que sentissis interés per ella li manca aquesta flama especial. La manca de versemblança, ho sento, però el tema dels somnis i els “possibles fantasmes” i un celtisme difícil de creure, acaben provocant que tingués interés per saber com acaben la història no per com acaba. És a dir, fins on han decidit portar-te els autors, perquè en cap moment aconsegueixen que estiguis realment dins de l'obra. Ets un lector, però no pots esdevenir un personatge dins la història, no la vius.

És una llàstima, la proposta és força interessant però resta lluny d'on podia haver arribat.

[Còpia de la sinopsi del darrera]