De vegades succeix que una imatge et captiva de tal manera que se't queda inserida a l'esperit i no t'abandona. El que pot succeir, també, és que aquesta imatge, paraula, sensació, faci brotar, brollant, altres noves sensacions.
Això és el que m'ha succeit amb la següent imatge, UP IN THE AIR, obra d'Alícia Rius. La imatge em va captivar i m'ha acabat provocant un petit torrent de paraules.
A continuació us deixo el text, això sí, us encoratjo a visitar (i segur que gaudireu) les seves pàgines:
facebook (Alícia Rius photography)
L'infinit es despertava
de la seva pròpia nit;
el somni, caleidoscopi d'aromes,
es difuminava com un horitzó
a la marxa de l'amor.
Sols sentia l'anhel de desitjar la mar,
robar-li la passió al cel
i ésser la llar de foc de l'eternitat.
L'infinit voldria aixecar el vol,
abandonar la realitat
i ésser solcat per l'aire;
glatir, amorosit,
per les carícies
dels líquids dits de la llum;
xalar de la bogeria
regenant de l'existència.
L'infinit tancarà els ulls
amanyagat per la penombra
com la rosada
refugia l'amor del bosc,
mentre l'eternitat
xiuxiueja temps a cau d'orella
com si respirés llum
per la seva ànima.
N.B.S.
BCN estiu 2010
P.S.: aquest dissabte 18 de setembre es realitza la inauguració de l'exposició ORÍGENES a La Cova de les Cultures (19 hores) a Barcelona i fins el 6 d'octubre.
krinyu, aquest poema és colpidorament sublim.
ResponEliminaCorpresa.
Cada imatge, cada paraula és art en la seva màxima essència.
L'infinit tancarà els ulls
amanyagat per la penombra
com la rosada
refugia l'amor del bosc,
mentre l'eternitat
xiuxiueja temps a cau d'orella
com si respirés llum
per la seva ànima.
brutaaal!!!
És de concurs!
:D
ais...
ResponEliminamoltes mercès per les teves paraules.
La veritat és que la fotografia em va captivar i varen començar a suggerir-se imatges i jo sols les he plasmades al paper.
És genial que t'hagi agradat tant.
No siguis tan modest.
ResponEliminaI ja saps
"no hi ha muses sense un bon poeta"
http://afroditacalipigia.blogspot.com/2010/03/envejo-totes-les-muses.html
Raquel
Moltes mercès.
ResponEliminaPer cert, el teu poema del link és molt bonic, ja t'ho vaig dir.
Gràcies Musa meva.
Gràcies a tu, Musa meu!
ResponEliminaÉs bonic que "musa" sigui indistint i no es vegi afectada per gèneres...
ResponEliminauest M'agrada aquest infinit que obre i tanca els ulls. Parpadeig d'estels en la nit fosca de l'amor.
ResponEliminaSalut!
Gràcies.
ResponEliminaM'agrada la teva frase "Parpadeig d'estels en la nit fosca de l'amor."
Fou la imatge qui em suggerí aquest Infinit que es desperta, era una de les sensacions que em transmetia.
Ets un artista! No tenia ni idea k escribies tan bé! A partir d'ara seguiré el teu blog.
ResponEliminaNAIARA
Moltes gràcies per la visita i les teves paraules Naiara.
ResponEliminaGràcies per l'elogi, que gairebé em fa ruboritzar.
Espero que les teves properes visites siguin tan plaents per tu com segur ho seran pel blog.