Ara per ara han sigut dos anys (i uns vetllades màgiques prèvies) de Felicitat Abosluta, construir cada dia una mica més Nosaltres.
I la màgia és tal que tot sembla esdevenir possible...
Gràcies.
L’ arc de sant martí
floreix la llum
com gespa fonent la neu.
La lluna fa d’espill
de la mar nocturna
efulgint l’escuma de petons.
El somni és real
com veritat d’amor
de l’ànima,
com dansa d’aromes
entre sabors
d’exides de sol.
L’espai buit
entre electrons
és un caleidoscopi
on cremen
en flames eternes
els gelats.
N.B.S. 5/VIII/2010 BCN
La imatge, els cirerers en flor al Japó prové d'aquesta pàgina: un blog (When East Meets West).
P.S.:podeu llegir el text de la Raquel aquí.
Aquestes paraules són tan boniques. M'han fet recordar moments perfectes al teu costat.
ResponEliminaEls gelats, la llum, els somnis, les ànimes, la realitat, la Lluna i el Sol, els sabors i les aromes; La mar, els petons, l'escuma, les flames...
Cada mot d'aquest poema evoca Nosaltres. Jo no hauria pogut transmetre amb tan poques paraules una vida com la que estem vivint junts.
Gràcies per donar sentit a tants mots i fer meravellosa una existència inimaginable.
ELUFPA
A banda de tots els records que em vénen a la ment escrius imatges molt sublims. Molt ben trobades.
:)
Raquel
Gràcies pel teu comentari.
ResponEliminaDe fet pensava que eren paraules molt senzilles, eren imatges que evocaven la màgia que hem construït essent Nosaltres.
Volien evocar instants viscuts i la melangia de futur encara per construir.
Ja saps qui és la musa.
Per cert, "arc de sant martí" i "lluna" haurien d'anar, normativament, escrites en majúscules.
ResponEliminaFelicitats :)
ResponEliminaFelicitats de nou. Quines paraules més maques, Natxo. Amb majúscula o sense.
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gràcies Patrícia.
ResponEliminaLa fortuna és la deu d'on naixen.
Ets molt afortunat, doncs. ;)
ResponEliminaSí que ho sóc, sí...
ResponElimina