La Idea d'Europa (per Georg Steiner)

Cinc axiomes per definir Europa: els cafès; el paisatge que podem recórrer, abastable i d'escala humana; els carrers i les palces que porten noms d'estadistes, científics, artistes, escriptors del passat -a Dublín, fins i tot les parades d'autobús indiquen on són les cases dels poetes; la nostra doble procedència d'Atenes i de Jerusalem; i, per acabar, el temor d'un capítol final, d'aquell famòs crepuscle hegelià, que enfosquina la idea i la substància d'Europa fins i tot en ple migdia.

Així acaba la primera part d'aquest llibre -és la transcripció d'una conferència- de Georg Steiner. La veritat és que és molt interessant -i amè, tota l'obra són 49 pàgines-; però amb una profunditat intel·lectual ingent.

Aquests cinc axiomes ens permeten entendre com i per què Europa és el què és i com ha evolucionat fins arribar-hi. Un sent que està vivint el moment de la veritat revelada; i si més no, guanya una bona estona de lectura i una molt llarga estona -totes les hores que hom vulgui dedicar-hi- de reflexió.

Si mai us heu preguntat el per què de la Vella Europa, més enllà del mític rapte per part del brau zeusià; i voleu tractar d'entendre perquè som com som i perquè pensem moralment, políticament, històricament i socialment com ho fem, us recomano que llegiu aquesta interesantíssima conferència.




Us deixa la nota que fan a LA CENTRA:

La idea d´Europa La idea d´Europa reprodueix la conferència que va pronunciar George Steiner el mes de maig d´enguany dins les activitats promogudes pel Nexus Instituut, una institució holandesa amb seu a Tilburg, dirigida per Rob Riemen, l´objectiu de la qual és aprofundir en la tradició cultural europea en un context social, filosòfic i artístic.

George Steiner és un gran erudit i estudiós de la cultura europea. Va néixer a París, l´any 1929, fill de jueus austríacs. L´any 1940 la seva família es va traslladar als Estats Units, i ell es va educar a les universitats de París, Chicago, Harvard, Oxford i Cambridge. La seva carrera acadèmica l´ha dut a ensenyar literatura comparada als centres universitaris més prestigiosos d´Europa i els Estats Units. Les aportacions com a crític, que ha estès a col·laboracions periodístiques a revistes com The New Yorker i el TLS, han situat Steiner al capdavant dels referents mundials en la matèria. Entre els seus llibres més importants destaquen Language and Silence (1967), After Babel (1975), Real Presences (1989), No Passion Spent (1996), Grammars of the Creation (2001) i Lessons of the Masters (2003), i el volum autobiogràfic Errata (1999).