CONTA CONTES CONTRA LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria Mercè Marçal

En verdad les digo:

no hay nada más poderoso en el mundo

que una mujer.

Por eso nos persiguen.

Gioconda Belli

ahir dijous 27 d'octuubre al casal de les corts vàrem celebrar l'acte CONTACONTES CONTRA LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!!! (comentari al blog)

fou tot un èxit; moltes mercès a les persones que s'aproparen, a les que col·laboraren... esperem que pocs actes així haguem de fer més; però mentrestant continaurem lluitant perquè no hi hagi cap agressió més a cap dona:

la cançó que es versionà per gairebé concloure l'acte:

La Idea d'Europa (per Georg Steiner)

Cinc axiomes per definir Europa: els cafès; el paisatge que podem recórrer, abastable i d'escala humana; els carrers i les palces que porten noms d'estadistes, científics, artistes, escriptors del passat -a Dublín, fins i tot les parades d'autobús indiquen on són les cases dels poetes; la nostra doble procedència d'Atenes i de Jerusalem; i, per acabar, el temor d'un capítol final, d'aquell famòs crepuscle hegelià, que enfosquina la idea i la substància d'Europa fins i tot en ple migdia.

Així acaba la primera part d'aquest llibre -és la transcripció d'una conferència- de Georg Steiner. La veritat és que és molt interessant -i amè, tota l'obra són 49 pàgines-; però amb una profunditat intel·lectual ingent.

Aquests cinc axiomes ens permeten entendre com i per què Europa és el què és i com ha evolucionat fins arribar-hi. Un sent que està vivint el moment de la veritat revelada; i si més no, guanya una bona estona de lectura i una molt llarga estona -totes les hores que hom vulgui dedicar-hi- de reflexió.

Si mai us heu preguntat el per què de la Vella Europa, més enllà del mític rapte per part del brau zeusià; i voleu tractar d'entendre perquè som com som i perquè pensem moralment, políticament, històricament i socialment com ho fem, us recomano que llegiu aquesta interesantíssima conferència.




Us deixa la nota que fan a LA CENTRA:

La idea d´Europa La idea d´Europa reprodueix la conferència que va pronunciar George Steiner el mes de maig d´enguany dins les activitats promogudes pel Nexus Instituut, una institució holandesa amb seu a Tilburg, dirigida per Rob Riemen, l´objectiu de la qual és aprofundir en la tradició cultural europea en un context social, filosòfic i artístic.

George Steiner és un gran erudit i estudiós de la cultura europea. Va néixer a París, l´any 1929, fill de jueus austríacs. L´any 1940 la seva família es va traslladar als Estats Units, i ell es va educar a les universitats de París, Chicago, Harvard, Oxford i Cambridge. La seva carrera acadèmica l´ha dut a ensenyar literatura comparada als centres universitaris més prestigiosos d´Europa i els Estats Units. Les aportacions com a crític, que ha estès a col·laboracions periodístiques a revistes com The New Yorker i el TLS, han situat Steiner al capdavant dels referents mundials en la matèria. Entre els seus llibres més importants destaquen Language and Silence (1967), After Babel (1975), Real Presences (1989), No Passion Spent (1996), Grammars of the Creation (2001) i Lessons of the Masters (2003), i el volum autobiogràfic Errata (1999).

Saint Crispin's day

El 19 de novembre és Sant Crispí; efemèride de la batalla d'Agincurt. De fet, la batalla fou el divendre 25 d/octubre de 1415; però fou moguda del calendari litúrgic pel Concili Vaticà II-.

Les meravelloses paraules que el cigne posà en boca de Henry V resonaran per sempre en un dia com aquest.

What's he that wishes so?
My cousin Westmoreland? No, my fair cousin:
If we are mark'd to die, we are enow
To do our country loss; and if to live,
The fewer men, the greater share of honour.
God's will! I pray thee, wish not one man more.
By Jove, I am not covetous for gold,
Nor care I who doth feed upon my cost;
It yearns me not if men my garments wear;
Such outward things dwell not in my desires:
But if it be a sin to covet honour,
I am the most offending soul alive.
No, faith, my coz, wish not a man from England:
God's peace! I would not lose so great an honour
As one man more, methinks, would share from me
For the best hope I have. O, do not wish one more!
Rather proclaim it, Westmoreland, through my host,
That he which hath no stomach to this fight,
Let him depart; his passport shall be made
And crowns for convoy put into his purse:
We would not die in that man's company
That fears his fellowship to die with us.
This day is called the feast of Crispian:
He that outlives this day, and comes safe home,
Will stand a tip-toe when the day is named,
And rouse him at the name of Crispian.
He that shall live this day, and see old age,
Will yearly on the vigil feast his neighbours,
And say 'To-morrow is Saint Crispian:'
Then will he strip his sleeve and show his scars.
And say 'These wounds I had on Crispin's day.'
Old men forget: yet all shall be forgot,
But he'll remember with advantages
What feats he did that day: then shall our names.
Familiar in his mouth as household words
Harry the king, Bedford and Exeter,
Warwick and Talbot, Salisbury and Gloucester,
Be in their flowing cups freshly remember'd.
This story shall the good man teach his son;
And Crispin Crispian shall ne'er go by,
From this day to the ending of the world,
But we in it shall be remember'd;
We few, we happy few, we band of brothers;
For he to-day that sheds his blood with me
Shall be my brother; be he ne'er so vile,
This day shall gentle his condition:
And gentlemen in England now a-bed
Shall think themselves accursed they were not here,
And hold their manhoods cheap whiles any speaks
That fought with us upon Saint Crispin's day.

William Shakespeare

Henry V, Act IV Scene III

Darwin's Dangerous Idea

Nothing in Biology makes sense except in the light of Evolution; aquesta maca i certa sentència del grandíssim Theodosius Dobzhansky ens permetria resumir aquest interessant llibre (bé, de fet, ens permet explciar la vida en 11 paraules).

El llibre de Daniel C. Dennett és un gran -per volum i exposició- compendi d'idees al respecte de les conseqüències de la Perillosa Idea de Darwin.

Quan parla de la Darwin's Dangerous Idea, ho fa en aquests termes des del respecte i l'admiració cap a una de les més brillants teories -veritats científiques- a que ha pogut arribar l'home. Aquesta idea encara avui en dia, i fins i tot en àmbits científics, no és del tot acceptada, o si més no, no totes les seves ingents i nombroses implicacions. És aquí on aquest llibre tracta d'incidir.

L'obra primer ens presenta la teoria; i des d'aquí inicia un camí per les seves implicacions biològiques. Aprofita per recordar-nos i demostrar-nos com només som una espècie més dins del món animal. Mentre va fent això ens presenta les crítiques que se li han fet i les rebutja amb arguments sempre darwinians. Després ens anirà mostrant les seves implicacions a nivell filosòfic -com aquesta té arrels més profundes del que pensem a nivell social-; a nivell de la AI, o de la consciència i l'evolució moral de les nostre idees; així com del que Dawkins anomenà memes.

Daniel C. Dennet és filòsof, professor a TUFS, i ens demostra com aquella tradicional diferència entre Ciències i Lletres caldria deixar-la abolida definitivament. Una persona no pot ésser culta si no té uns mínims de coneixiements científics.

Casi nadie es indiferente a Darwin y nadie debería serlo. La teoría de Darwin es una teoría científica, pero no sólo eso. Los creacionistas que se oponen tan amargamente tienen razón en una cosa: la peligrosa idea de Darwin penetra más profundamente en el entramado de nuestras creencias fundamentales de lo que muchos de sus refinados apologistas han admitido hasta ahora. (cap I pág. 16)

el llibre és una mica dens, en el sentit que vol, i ho fa, abarcar tants aspectes que acaba essent un tòtem. Però, és un llibre totalment lúcid i molt indicat per a qui no ha fet una aproximació real cap a la Perillosa Idea de Darwin. Us aconsello que cerqueu una bona estona de calma i us deixeu seduir per els raonaments d'aquest llibre.

Planeta Famolenc

El passat divendres la Raquel i un servidor vàrem visitar l'exposició Planeta Famolenc a l'Espai Cultural de Caja Madrid.

link

És una interessant expo, on la primera part consta de 30 fotografies, i la segona de tota una sèrie de conceptes que volen fer-nos recapacitar al respecte del que hem vist.

Les fotografies són realitzades per el fotògraf Peter Menzel, conjuntament amb l'escriptora Faith D'Aluisio, a famílies de 24 països amb el menjar que cosumiran durant una setmana. Així podrem apreciar des de qui pot utilitzar 500€ i qui tant sols 1€.



És interessant vore les diferents cultures -molt condicionades per les possibilitats-, a nivell d'hàbits alimentaris. És cert que es podien haver fet encara més paleses les diferencies del primer món del primer món respecte als oblidats per aquest; però tot i així també es veuen alguns efectes de la globalització i com les dietes no són, en els esapcis occidentalitzats, tan adequades com podrien ésser. (Podeu jugar a dues versions del famós "cercant en Wally": on és el peix? i trobeu la beguda de cola i els "pringles"?)



Una vegada vistes les fotografies, ens volen fer reflexionar al respecte dels fets de la gran diferència entre el que es pot consumir en els diferents llocs del món; com mentre en alguns països augmenta l'obessitat -i cada vegada més la infantil; ja veureu com la gran pandèmia occidental serà la diabetes- i en d'altres es manté la increïble taxa elevadíssima de desnutrició... Però no oblidem les greus implicacions polítiques i sicoials que duu això darrera. Al mateix temps; també ens fa certa incidència al respecte de les tendències publicitàries; i les seves grans, i acceptades, voluntàriament o de forma "massiva" -relatiu a la massa de la que formeçm part-, mentides...

És una exposició interesant que no us robarà gaire temps, que és al centre de la ciutat i que us farà, o ho hauria de fer, reflexionar durant un cert temps...

visita virtual: aquí

SOLSTICI

SOLSTICI

El teu sexe i el meu són dues boques.

No sents quin bes de rou sobre la molsa!

Quin mossec amb lluors d'ametlla viva!

Quina parla, amb rellent de gorga oberta!

Quin ball, petites llengües sense brida!

Quin secret de congost! Els nostres exes,

amor, són dues boques. I dos sexes

ara ens bateguen al lloc de les boques.

A esglai colgat, fos l'eco de la brida

que domava la dansa de la molsa,

de bat a bat tenim la platja oberta:

avarem-hi el desig d'escuma viva.

El teu sexe i la meva boca viva,

a doll, trenats com si fossin dos sexes,

entremesclen licors de fruita oberta

i esdevenen, en ple desvari, boques.

Boques, coralls en llacuna de molsa

on l'hora peix l'atzar i perd la brida.

Som on l'hora i l'atzar perden la brida,

on, a cavall de la marea viva,

llisquen sense velam, pels solcs de la molsa,

el meu sexe i la teva boca: sexes

al mig del rostre i a l'entrecuix, boques.

Tot és un daltabaix de sal oberta.

Castells de mar en festa, a nit oberta

esborren signes i donen la brida

de tot a la follia de les boques.

Qualsevol fulla morta es torna viva

al clar del sol que ens fa llum negra als sexes

i pinta de carmí flames de molsa.

Que cremi tot en un torrent de molsa

i que ens mauri la nostra saba oberta!

Que facin el solstici els nostres sexes,

que el cor transformi en pluja tota brida!

Que esclatin els bancals en saó viva!

Que els boscs floreixin en milers de boques!

I que les boques facin que la molsa

arreli, viva, com la pell oberta

sense brida al mirall dels nostres sexes!

Maria Mercè Marçal

imatge: Eternal Spring by A. Rodin, Ermitage, St. Petersburg