la novel·la NOSTRA SENYORA DE PARÍS de Victor Hugo. I per què? doncs per la seva ambientació medieval, els seus personatges marginats i fora del sistema, els seus amors impossibles i un final dramàtic (brutal les últimes ratlles de la novel·la)...
La seva història és d'aqeustes que ha travessat les pàgines i j apertanyen a la plebe; però poques persones crec que s'han submergit en la sva lectura, i us recomano que ho féu.
És curiòs com l anovel·la s'inicia amb un pretetx mínim [ANANKÉ]; i com durant el seu desenvolupament gairebé necessita més espai la descripció d'ambients [impressiionants el llibre tercer on descriu la catedral i el París de 1482] i les seves reflexions erudites. No és l'estil d'escriptura d'avui en dia, potser això faria que molta gent s'allunyés d'ella; però tot i la seva lentitud expositiva i les seves divagacions (queda palés en les moltes pàgines "d'inici") és un estil molt interessant i una lectura molt recomanable.
{reflexió personal: seria immoral que un servidor critiqués un text per lent i dens en les descripcions}
La novel·la, molt previsible en el seu esdevenir, -escrita des de la fogositat de les revolucions de 1830- tracta d'escenificar el pas de l'edat mitjana al renaixement -amb tot el que això implicà-. Els seus personatges, més o menys perfilats, ens permeten intuir les seves accions ja que som plenament coneixedors dels seus pensaments i sentiments. La seva escriptura divaga entre l'acció i les moltes pàgines dedicades a la desciprció i meditació (on podem trobar moments sublims, tant a nivell de pensament com de producció literària amb frases que ens deixaran corpresos) .
Us recomano fervorosament la lectura d'aquest clàssic. Torabreu amors no recíprocs, gelosia, filosops i lladres, caminareu pel Paris de 1482, reflexions i sentiments, i totes les passions humanes i mundanes...
nota: llegit en traducció de R, Folch i Capdevila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada