La pel·lícula Wo de fu qin mu qin de Zhang Yimou, traduïda com El camí a casa (seria quelcom com "el meu pare i la meva mare") és una altra petita mostra de les delícies del cinema asiàtic.
La història s'inicia amb el retorn a casa del fill que marxà a la ciutat i mai té temps per tornar; fins ara, que el seu pare ha mort. D'aquest blanc i negre passarem al color quan ell recordi la història d'amor de la seva mare i el seu pare -la veritable història de la pel·lícula-; que permetrè que ell entengui tot el que els records signifiquen per la seva mare i, sense que ell fos conscient, per ell mateix.
El film és narrat amb la suavitat típica del director de la ingent "La llanterna vermella". Cada petit detall, cada imatge, cada reflex de llum, la música -em recordava la OST de Braveheart; i sé que no s'assemblen, però...-; tot, ens condueix per entendre aquella vida rural de la Xina i com aquelles dues persones cauen dins el pou de l'amor, i tot allò que això comportava...
Aquesta història ens permet recordar que són els petits gestos, les mirades fugisseres mig amagades, els somriures "fora de temps" els que ens captiven i denoten la nostra entrada dins del món dels sentiments amorosos... A vegades, massa sovint, oblidem que l'amor és una casa que es construeix molt lentament i fermada en les petites coses molt més que no pas en les grans paraules i accions... que sóm la felicitat en aquella mirada, mig de reüll i gairebé inconscient, al girar-nos quan hem de marxar; aquell moviment de la mà, mal dissimulat, cercant una carícia tèbia que sembli involuntària; el somrís, gairebé és tremolor, quan l'altra persona ens apareix davant sense que l'esperem...
La'ltre gran ensenyament que la pel·lícula transmet és el respecte cap a les nostres tradicions. Que nosaltres som el que eren els nostres progenitors. De fet, jo arribaria a afirmar que allò qu fem és el que seran la nostra descendència; ja que és això el que els leguem... En fa pensar en aquell proverbi indi: We do not inherit the Earth from our ancestors, we borrow it from our children. Per això és important no oblidar mai l'importància de respectar els costums i tradicions dels nostres pares; que, molt sovint, ens permetrà ajudar-nos a trobar-nos a nosaltres mateixos...
Deixeu-vos seduir una nit per aquesta pel·lícula...
la música i el tràiler:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada