Aquesta breu novel·la tracta de la realitat i de la ficció; més concretament de la fina, a vegades massa, línia que separa ambdues.
En aquesta història, la d'Elsa i el seu amor, "imposible", per algú que no hi és. Més concretament, la relació d'amor que ella ha creat al voltant d'aquesta persona. Com un corolari de "nostalgia futura"(em permeto, Anna Massallé, fer-ne ús del teu concepte) des del costat més fosc del fred i cru hivern dels sentiments.
És una versió, gairebé diríem macabra -l'altra costat de la moneda de l'amor- de les imatges del romanticisme -com les reminiscències hegelieanes de l'obra- (tot i que el títol és un prèstec kafkià), de com l'amor evoluciona des de un enamorament d'amor fou d'enamorament a primera vista, gairebé sobrenatural i la seva deriva cap a la tragèdia -en tots els seus sentits-.
Això ens és explicat des de la visió d'una personatge extern i des de la llunyania, de tot i tothom, a Las Alpujarras.
La novel·la ens mostra com l'amor -a través de sessions d'hipnosis/somnis/records de futur, diari personal i cartes- com la ceguera d'amor pot dur-nos a creure sols allò que noltros desitgem voler creure...
És una història breu -160 pàgines- però intensa i de ràpida lectura però cal deixar-la repossar.
"Me siento subida a una extraña plataforma aérea, lanzada ya hacia la muerte. Y tú, Agustín, me destruyes. Mira cómo me haces enfermar: débil por ti, enloquecida por ti, que sólo me das tu silencio. Pero ya he aprendido a escuchar tu voz sin que me hables, y eso es lo peor. Pues ahora sé que tu silencio no es silencio, ni tu indiferencia, indiferencia. O quizá sólo sea mi esperanza disparatada que me hace inventar un fantasma, tú, con los sentimientos que deseo."
P.S.: què encertada la decissió de editar-la amb la meravellosa obra Flaming June a la portada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada